Avui es Felip Puig qui amenaça a la premsa que no hi haurà Estatut si no hi ha concert econòmic.
Una amenaça sense fonaments ja que el model de finançament previst en el projecte de nou Estatut preveu clarament i explicita tant el concert econòmic com la disminució del dèficit fiscal.
Així doncs, tant Felip Puig com CiU hauran de buscar una altra excusa en el seu intent de fer fracassar la reforma de l’Estatut.
Avui es molt recomanable l’entrevista a Joan Puigcercos a El País, com ahir ho eren les del President Pascual Maragall a El Punt i del Conseller Antoni Castells a La Vanguardia.
El model de finançament de la proposta de nou Estatut és potent i ambiciòs. Queda clarament establert que, en quinze anys, arribarem al concert econòmic i, en deu anys, a disminuir a la meitat el dèficit fiscal de Catalunya. Però, és també una proposta realista i responsable. No és possible ni convenient demanar el concert econòmic per demà mateix, ja que es necessiten dos terços dels parlamentaris per aprovar l’Estatut. A més, en un tema tant important, és bàsic el màxim consens. Les postures maximalistes no suporten cap anàlisi realista de la situació política actual i només alimenten falses expectatives que poden generar frustració.
És sorprenent i xocant que parlin de no arronsar-se, i de no fer renùncies, els que varen pactar el suport del PP a canvi de no plantejar la reforma de l’Estatut i del model de finançament i que ara, de cop i volta, hagin convertit el concert econòmic en una qüestió imprescindible i urgent. Aquesta posició no té avui cap credibilitat política.
El nou Estatut preveu un model de finançament molt potent i ambiciòs, però també responsable i realista en funció de la correlació de forces existent. Estic segur que CiU també ho vol i que, per tant, arribarem a un acord. Perquè, a diferència de l’Antoni Fernández Teixidó, no en tinc prou amb la victòria del catalanisme polític. Confio en la victoria de Catalunya i de la inmensa majoria de catalanes i catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!