Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
El #9N: Com sempre ens perd l’estètica
Ahir vaig estar escoltant des del meu “exili” germànic les noticies a Euronews (DE), Phoenix, la TV pública ORF d’Àustria … i avui el matí he escoltat via iphone RAC1. Quina diferència d’escoltar o llegir els mitjans de comunicació d’Espanya i també de Catalunya respecte el #9N.
Sempre he dit que el nostre caràcter llatí ens fa propensos a donar importància excessiva a l’estètica i la influència espanyola ens fa fàcilment estripar-nos els vestits.
Mentre els principals mitjans internacionals expliquen que al #9N no es podrà fer la votació per culpa de la prohibició del govern espanyol i/o el TC, també diuen que el President de Catalunya seguirà igualment endavant consultant el dia 9 amb un altre tipus de consulta.
En canvi ara el debat a Catalunya és sobre si el #9N no serà una consulta i que és un simulacre o un Arenys de Munt 2 o directament una enquesta sense cap credibilitat. Quina manera de fer-nos gol en la nostra pròpia porta.
No creieu que la consulta prevista del #9N abans de ser suspesa, no era també un simulacre o un Arenys de Munt 2 si com tot apuntava els partidaris del No haguessin fet boicot cridant a l’abstenció? Estic segur en aquesta tessitura, molts catalans indecisos tampoc haurien anat a votar. Només hi anirien els convençuts partidaris de la independència. Al final aconseguir arribar a un 50% de participació seria molt difícil i si sumem que el resultat sortiria que el Si-Si guanyava amb majories del 90% com a Arenys de Munt, els unionistes esgrimirien que la majoria silenciosa està en contra la independència. Estaríem més o menys com un Arenys de Munt 2!
Però si a més li sumem que el decret de convocatòria com part de la llei de consultes no refredaries estava en suspès i no es podria desplegar amb amenaces de querelles penals contra els treballadors públics i empreses col·laboradores o que la Generalitat fos acusada de publicar dades personals en el Cens de persones que no han donat el permís de fer-ho… tot plegat, feia que la votació no vinculant del #9N era impossible de fer-la bé. Us imagineu que hauria passat si malgrat tot es fa i el govern espanyol amenaça amb tothom que hi participi amb una multa per participar en un acte il·legal? Encara amb més motius l’abstenció seria molt més gran. En prou feines s’aconseguiria més participació que a Arenys de Munt!
La votació prevista del #9N era una fal·làcia que nosaltres ens havíem muntat si creiem que era el pas definitiu per aconseguir la independència. No era cap referèndum ni consulta vinculant. Molts catalans havien cregut que era un referèndum quan no ho era i si semblava que tenia importància era simplement perquè el govern espanyol ho havia prohibit. En aquest sentit, igual que Arenys de Munt, només quan es va intentar prohibir per part del govern espanyol, va ser quan va ser noticia prou rellevant que va provocar que se’n fessin més per la resta de Catalunya.
Si hagués fet com sembla que el President espanyol vol fer amb la consulta alternativa que ha proposat el President català pel proper #9N, és a dir, passar d’ella, estic segur que la consulta del #9N no hauria obtingut prou participació i per tant credibilitat internacional per obligar (S)pain a negociar la independència.
Per això, ara desitjo de tot cor, per tal d’ajudar als partits polítics catalans a tornar treballar junts per la independència, que el govern espanyol prohibeixi l’alternativa proposada pel govern de Catalunya per votar el #9N.
Endavant les atxes!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord.
Endavant i sempre evitem un comportament autodestructiu. Hem de sumar i tirar endavant, la consulta segons la llei de consultes seria il.legalitzada, boicotejada, els problemes de garanties de pulcritud embrutades.
Això també ho faran amb una eventual consulta descafeinada, i també ho faran amb unes eleccions plebicitàries. Intentaran evitar i embrutar el procés. Nosaltres hem de continuar endavant i fer-ho evitant prendre mal.
Sobretot units i sense ser tant puristes. El govern està avançant i ha complert fins ara en tots els passos que s’havien proposat. Ara ja falta poc per la traca final. No afluixem! El 9N anem a votar en la consulta que es faci, que igualment no serà vinculant, que igualment serà boicotejada pels espanyols i espanyolistes, igualment serà qüestionada. Per part dels espanyolistes no podem esperar molta participació. El secret de l’èxit està doncs en que la participació sigui massiva. Si 2 milions de persones van a votar donarà una altra imatge al món que no pas si només hi van alguns centenars de milers. Aleshores el missatge seria que la cosa s’ha desinflat.
NO PODEM donar la imatge que ens hem desinflat. Hem d’anar a votar massivament el 9N.
Seguim , endavant ara o mai, visca Catalunya com a nació independent i próspera.
És l’hora de mobilitzar-nos per la consulta. La clau del procés que estem vivint no són els partits catalans, ni Madrid, ni Brusel•les. La clau és el poble de Catalunya. Si els catalans sobiranistes mostrem públicament -al carrer, a internet, a tot arreu- que volem votar el 9N de la manera que sigui, això farà que tots els partits sobiranistes hagin de donar suport a la consulta, i farà també que el govern espanyol no es vegi amb cor de prohibir-la.
El sol fet d’arribar a fer la consulta seria un gol per l’esquadra a l’estat espanyol. I si la participació és massiva (3 milions de persones, per exemple), aleshores equivaldria a una golejada. Poder fer la consulta ens donaria una moral brutal als sobiranistes, ens permetria entrar en una dinàmica guanyadora i faria que a les properes eleccions els partits sobiranistes arrasessin.
Ens costa imaginar-nos l’impacte que tindria per la moral col•lectiva la celebració de la consulta, perquè els catalans no estem acostumats a guanyar. Hi estem tan poc acostumats, que ens hem arribat a creure que no podem guanyar, que el que ens correspon és perdre.
Ara tenim una ocasió única de fer un pas crucial cap a la independència. Hem de tenir perspectiva històrica: és el primer cop a la història que els catalans tenim l’oportunitat de dir a les urnes si volem ser independents. D’acord que la consulta no tindrà cap efecte pràctic immediat, però passar de O a 1 és un salt molt important. I ara mateix estem a 0. Hi ha qui vol passar de 0 a 10, és a dir del no-res a la independència -sense explicar com es fa això, per cert. La paret de la independència no la passarem fent un salt, sinó pujant una escala. Graó a graó, amb fermesa però amb prudència. Al contrari del que va fer Companys el 6 d’octubre, per exemple, tot i que ell no volia la independència -però les conseqüències per l’autonomia de Catalunya van ser funestes, com també podrien ser-ho ara si volem anar més ràpid del compte.
Cada pas que fem ens donarà moral i força per fer-ne un altre, i a cada nou pas hi haurà més catalans que se’ns uniran. Això és com les curses de fons: cada quilòmetre que fas et dóna forces per fer-ne un altre, perquè cada cop estàs més a prop del final. Deixem-nos de personalismes, fílies i fòbies, i aprofitem aquesta oportunitat de demostrar el nostre patriotisme. No en tindrem moltes, d’oportunitats com aquesta.
La història no la fan les elits polítiques, militars o econòmiques. La fa el poble. Catalunya serà el que nosaltres vulguem que sigui. D’aquí a 10 anys la forma concreta que va prendre la consulta serà una anècdota. Només es recordarà que el poble català va decidir deixar enrere partidismes i capelletes i va fer una cosa que a l’estat espanyol ningú no havia fet mai abans. Depèn de nosaltres i només de nosaltres que això passi.
100% d’acord.
Només dir que amb 2 milions de vots, per mi ja és guanyar per golejada