A la caça de Pokemons

La collonada d’aquesta temporada estival és això dels Pokemon. Dic això perquè no he acabat d’entendre del tot (quina novetat) com funciona aquesta història, però dedueixo que és anar pel carrer i el mòbil, de sobte, et dóna l’alarma de que allí a prop hi ha una figureta fantàstica del món dels Pokemon i l’has de caçar per a la teva particular col·lecció (el que nosaltres fèiem amb els cromos però virtual). Encara que no estic en edat d’aquestes foteses, jo també he sortit de cacera per l’actualitat informativa i aquestes són algunes de les figuretes que he caçat:

La primera es diu Melania i és l’actual dona (la número 3) d’aquest impresentable de nom Donald Trump, amb serioses opcions d’instal·lar-se a la Sala Oval. L’esmentada Melania (una mena de Barbie tocada i posada) ha fet una estudiadíssima intervenció a la convenció republicana parlant d’esforç, superació i totes aquestes coses que agraden tant als americans. Mira si era estudiadíssima que no ha tingut cap inconvenient en copiar paraula a paraula el discurs que va fer en el seu moment la dona d’Obama en circumstàncies similars. Però que no ho sabia que se n’adonarien de seguida d’aquest afusellament? Ara que, tractant-se del marit que té, potser això de l’afusellament cobra tot el seu sentit.

La segona figura que he caçat és un guàrdia civil destinat a la comissaria de Vic que ha protagonitzat una penosa (i enèsima) escena de catalanofòbia, a l’etzibar a una honrada ciutadana allò d’hábleme en español porque estamos en España. M’imagino l’escena, aquest personatge en pla xulesc i creuant els braços proferint la sentència lingüística discriminatòria contra algú que, imprevistament, va gosar fer allò que sempre hauríem de fer en tota circumstància. Quan s’acabin els famosos divuit mesos (si s’acaben algun dia) deixarem de patir tota mena de picoletos & cia.

Tanquem la relació de la meva modesta col·lecció d’espècies caçades a la xarxa amb un individu que s’ha guanyat els seus quinze minuts de warholiana glòria baixant a tota llet pel carrer Muntaner de Barcelona en cadira de rodes! i penjant el vídeo, és clar, a la xarxa. No hi ha justificació possible per la conducta d’aquest animal, sigui o no minusvàlid. Si ho és, que no vagi després queixant-se de l’existència de barreres arquitectòniques, i si no ho és (que és el que sospito) la gracieta li podia haver costat un greu accident que li hagués obligat a seguir usant la cadira de rodes de forma més entenimentada.

Trobo que és divertit això de caçar Pokemons.

[Imatge: atlantadailyworld.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *