Les aigües turbulentes

Podríem traduir la parauleta de marres com “encreuament”, “fusió” o potser “mestissatge”, i és d’aplicació a tot allò que és producte d’una combinació de dos elements diferents. Per exemple, un crossover musical seria agafar dos estils (rock, pop, reggae, heavy, jazz, flamenc, què-sé-jo) i fusionar-los entre ells: tot combina amb tot perquè tot es despatxa, que és del que es tracta.  En una pel·lícula o una sèrie, consistiria en barrejar dos ambients o dos personatges en principi aliens: per exemple, fer sortir Superman i Spiderman (dues figures del còmic ben diferents, insígnia de dues editorials també diferents) enfrontats en una pel·lícula, com s’ha fet no fa gaire, és un crossover com una casa de pagès.

Però avui el mot designa bàsicament aquests models de cotxe que són una barreja de tot-terreny i turisme. El fet de que siguin típics dels Estats Units i de que reuneixin els (presumptes) avantatges dels dos formats de vehicle fa témer que la seva comercialització i ús pel nostre devastat territori vaig a l’alça contínua. Perquè, deixem-nos d’històries, són més grossos que un cotxe normal: per tant són més contaminants i sorollosos i ocupen més lloc, inconvenients que no aturaran els nostres audaços urbanites de mitjana edat (o potser més aviat d’edat mitjana) a posseir-ne el darrer model, si pot ser amb més prestacions que el seu veí d’urbanització. Abans es deia que qui no tenia un cotxe, tenia un sis-cents; aviat es dirà que qui no té un crossover (pronunciant-ho de forma ben afectada), té un cotxe, que és allò que fa servir la gent vulgar i els morts de gana.

[Imatge: hablemosdespiderman.blogspot.com.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!