Decidim segons què

Diverses entitats, entre elles de tan representatives i importants com Òmnium Cultural o la Comissió de la Dignitat, han expressat el seu rebuig a la consulta que el proper dissabte es farà a Tortosa en relació al monument franquista que s’alça impertèrrit al mig del riu Ebre des de fa no-sé-quants anys. No és que discrepi obertament d’aquest posicionament d’Òmnium i companyia, més aviat no l’acabo d’entendre del tot. Després d’anys i anys d’omplir-nos tots la boca amb l’expressió “dret a decidir”, demanant-lo i exigint-lo a tort i a dret en manifestacions i actes públics, i després d’enaltir-lo com un valor polític fonamental quan no suprem de la nostra societat, resulta que quan es pregunta a la població tortosina sobre la seva baluerna, ara resulta que no agrada. I tot perquè hi ha la possibilitat de que el monument es mantingui. Si aquesta guanya, serà perquè la població així ho ha volgut, ens agradi o no: no era això el dret a decidir? Que es faci el que la gent vol? O el dret a decidir només serveix quan es té la certesa de que triomfarà la nostra opció?

Dit això em pronuncio per la desaparició del monument, tant pel que simbolitza com pel seu poc valor estètic. Sorprèn que no es fes quan tocava i hi havia un consens més generalitzat que ara, una època de moltes i grans susceptibilitats pel que fa a símbols i qüestions identitàries. Això val també per la retirada de no sé quin títol honorífic de Tortosa al dictador Franco, feta pel consistori de pressa i corrents a dos dies de la consulta. Quina casualitat, com per fer-se perdonar l’alcalde Bel la seva posició favorable a mantenir el monument.

Potser tot plegat no té tanta importància però fa ràbia comprovar que en el tan potinejat tema de la memòria històrica mai no acabem de fer net del tot.

[Imatge: ebreexpress.com]

4 pensaments a “Decidim segons què

  1. Molt d’acord amb el seu primer parragraf. Per desgracia, no fa tant temps que els polítics que demanaven un referéndum deien que els referéndums s’haurien de fer només quan el resultat fos favorable al poder ejecutiu.
    Per alguns (pas per OC o CD, o això vull creure) si els resultats de la democracia no són els esperats, doncs cap problema: es fa ús del manifest bordeline fatxa d’un col·lectiu ple d’ignorància, i aquí pau i allà glòria (http://arran.cat/blog/2016/05/25/arran-que-tremolin-tornem-als-carrers-som-la-tempesta-despres-de-la-calma/).

    Discreparia en el voler fer desapareixer de la memoria la simbología de la dictadura. Què haguerà passat si no s’hagueren fet fotogràfies dels confinats i dels camps de concentració i extermini alliberats? Què haguera passat si els alemanys, un cop acabada la 2a guerra mundial, hagueran fet desaparèixer tot vestigi material de la barbarie nazi? De ben segur els moviments negacionistes tindrien més seguiment del que ara tenen. Amb el franquisme podría pasar el mateix (només cal recordar el trist, per vergonyant, espectacle donat pels eurodiputats espanyols -catalñans inclosos- amb l’exemplar de la Constitución española). Exemples d’amnèsia histórica propers en el temps els podem trobar en els camps de concentració construits pels croates a la guerra dels Balcans; les atrocitats comeses per l’Estat francés a la guerra d’Argèlia o el silenci (quan no l’atac sectàri) que ha caigut sobre col·lectius que al nostre país van ser pioners de l’objecció de conciencia a l’exércit i de la insubmissió a l’Estat [espanyol] (em refereixo al moviment anarquista, però sobre tot als testimonis de Jehová, principalment, i als mennonites i als adventistes del setè dia).
    Desgraciadament, molts pensen que eliminant els símbols, s’elimina la càrrega ideològica subjacent a les ments humanes.

    Atentament

  2. El monument és il·legal senzillament perquè incompleix la Llei de Memòria Històrica. L’Ajuntament té, per tant, l’obligació de retirar-lo. Tanmateix ha decidit traspassar la responsabilitat als ciutadans. La qüestió és, d’una banda, si un municipi pot incomplir les lleis i, de l’altra, si té sentit en un règim democràtic la permanència d’un monument que enalteix uns valors antidemocràtics. L’únic que tindria sentit és que Tortosa, fent ús del dret a l’autodeterminació, s’independitzés d’Espanya per fer les seves pròpies lleis.

    JRRiudoms: No podem comparar un camp de concentració amb un monument. En el primer la crueltat és ben palesa i, per tant, paga la pena conservar-lo per a les generacions futures com a prova de l’horror. Un monument, en canvi, és la celebració d’una ideologia, en aquest cas feixista i, per tant, antidemocràtica. Un règim democràtic no pot conviure amb elements que enalteixen una dictadura al bell mig de l’espai públic.

    • La raó per retirar-lo no ha de ser que incompleix la Llei de memòria històrica perquè potser no la incompleix, o no la incompleix del tot. Efectivament, el seu origen i motivacions eren franquistes però també se li pot donar una altra significació (“reinterpretar-lo”, com es diu ara). Més aviat la raó hauria de ser estètica (és un monument horrorós). En tot cas em reitero en la meva argumentació: els ciutadans tenen la darrera paraula (això és el “dret a decidir”, en definitiva) i no pas un traspàs de responsabilitats). El problema és un altre: la consulta ha acabat posant de manifest una cosa que cou molt, i és que una majoria de tortosins fan una lectura diferent de determinades realitats. Jo ho interpreto també com una mena de protesta o rebequeria davant el continuat menyspreu que reben aquelles terres des de Barcelona o la Catalunya Vella.

      Gràcies pel comentari.

  3. Si el monument incompleix o no la Llei de Memòria Històrica ho dictaminarà la Justícia, ja que un advocat acaba de presentar una demanda judicial contra l’Ajuntament de Tortosa:

    http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/ofensiva_judicial_contra_l_ajuntament_de_tortosa_pel_monument_164608.php

    Quant al “dret a decidir”: Una cosa és el dret a l’autodeterminació dels pobles, que hauria d’estar reconegut internacionalment com a un dret fonamental. Una altra cosa de ben diferent és voler formar part d’un Estat de Dret però alhora no voler complir les lleis. A tot estirar un incompliment de la llei només seria legítim si aquesta llei atemptés contra els valors democràtics. Però precisament la Llei de Memòria Històrica representa tot el contrari, ja que se n’ocupa del restabliment de la dignitat democràtica.

    Potser molts tortosins estiguin emprenyats amb el paternalisme o el menyspreu que reben d’altres indrets de Catalunya. Ho entenc. Però això no justifica en cap cas el lamentable episodi que han protagonitzat. Els ciutadans de Tortosa han de reivindicar la seva dignitat. Faltaria menys. Però no defensant la permanència d’un monument feixista que representa, entre d’altres coses, una ofensa per a moltes víctimes i familiars de víctimes d’una guerra i de la dictadura que en va sorgir.

    La permanència del monument només seria justificable si tingués un valor artístic i fos possible una reinterpretació que eliminés completament el seu caràcter franquista. A tall d’exemple, a València hi ha un monument dedicat als caiguts en la Guerra Civil que, per les seves característiques, si se’n retirés la creu que exhibeix, no seria percebut en absolut com un element franquista.

    http://www.jdiezarnal.com/valenciaportadelmar.html

    Les característiques del monument de Tortosa, però, fan molt difícil o gairebé impossible la seva reinterpretació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *