‘Güei, n’asturianu’ (avui, en asturià)

Güei ye’l Día de les Lletres Asturianes. Sabemos bien pocu de la realidá sociollingüística del asturianu. Dalgunos datos ya intereses sobre esta llingua:

Asturianu ye’l nome que recibe n’Asturies la llingua asturlleonesa, falada tamién en Llión, Zamora y Miranda do Douro (Portugal), onde ye oficial. Tien unos 100.000 falantes segon Ethnologue. Dispon de gramática (la tercer edición ye del 2011), ellaborada pola Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), entidá fundada en 1980 pero con precedentes dende’l sieglu XVIII. Ye conocíu tamién como bable, pero esta denominación nunca tuvo enraigono popular y considérase pocu científica.elcuerpu

Nun ye oficial, pero una llei regula’l so usu y protección: “va tener por válidu a tolos efectos l’usu del bable asturianu nes comunicaciones orales o escrites de los ciudadanos col Principáu d’Astúries”. Anguaño esisten delles asociaciones como la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana o Iniciativa pol Asturianu ente otres, y partíos políticos que sofiten la oficialidá de la llingua.

Al respective de la enseñanza, el so estudiu ye optativu: unos 50.000 alumnos estudien asturianu, la inmensa mayoría en centros públicos.

Biblioasturias153-Xuan-Bello-620x465L’asturianu tuvo la so propia Renaixença nos años 80, el Surdimiento, con escritores como’l poeta Xuan Bello (esquierda), fundador de la Xunta d’Escritores Asturianos. El grupu musical de “agru-rock” Los Berrones ye l’autor del discu n’asturianu más vendíu de la hestoria.

Como toles llingües minorizadas, l’asturianu tamién sufre ataques y discriminacions de too tipu. Nuna ocasión un colexu relixiosu foi denunciáu por imponer una multa de 25 pesetes per cada palabra n’asturianu que dixera un alumnu. Nun foi na postguerra, foi en 2001!

tintin2collasantiagorecuerdogijon

[Informació extreta de Viquipèdia; versió en asturià feta amb Eslema, sistema de traducció automàtica desenvolupat per la Universitat d’Oviedo; imatges, de dalt a baixa, campanya a favor de l’asturià (www.asturias24.com), vocabulari del cos (asturvalencia.com), el poeta Xuan Bello (www.biblioasturias.com) i vinyeta de Tintín (recuerdogijon.blogspot.com)]

[Versió en català]

Avui és el Dia de les Lletres Asturianes. Sabem ben poc de la realitat sòcio-lingüística de l’asturià. Algunes dades i curiositats sobre aquesta llengua:

Asturià és el nom que rep a Astúries la llengua astur-lleonesa, parlada també a Lleó, Zamora i Miranda de Douro (Portugal), on és oficial. Té uns 100.000 parlants segons Ethnologue. Disposa de gramàtica (la tercera edició és de 2011), elaborada per l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), entitat fundada el 1980, però amb precedents des del segle XVIII. És coneguda també com a bable, però aquesta denominació mai no tingué arraigament popular i es considera poc científica.

No és oficial, però una llei regula el seu ús i protecció: “serà vàlid a tots els efectes l’ús del bable/asturià a les comunicacions orals o escrites dels ciutadans al Principat d’Astúries”. Actualment existeixen associacions com la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana o Iniciativa pol Asturiano, entre altres, i partits polítics que estan a favor de l’oficialitat de la llengua.

Pel que fa a l’ensenyament, el seu estudi és optatiu: uns 50.000 alumnes estudien asturià, la immensa majoria en centres públics.

L’asturià va tenir la seva pròpia Renaixença als anys 80, el Surdimiento, amb escriptors com el poeta Xuan Bello, fundador de la Xunta d’Escritores Asturianos. El grup musical d’”agro-rock” Los Berrones és l’autor del disc en asturià més venut de la història.

Com totes les llengües minoritzades, l’asturià també pateix atacs i discriminacions de tot tipus. En una ocasió un col·legi religiós privat fou denunciat per imposar una multa de 25 pessetes per cada paraula en asturià que digués un alumne.  No va passar a la postguerra, sinó el 2001!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *