Les aigües turbulentes

Empar Moliner ha cremat, oh escàndol, un exemplar de la Constitució espanyola, plana a plana, davant les càmeres de TV3 il·lustrant així el seu rebuig a la darrera ocurrència del Tribunal Constitucional. Ja sabeu: una norma legal que impedia durant els mesos d’hivern el tall de subministraments energètics, en cas d’impagament, resulta que és inconstitucional. Gran merder mediàtico-polític per part dels opinadors habituals, i marxa enrere de la nostra televisió nacional, que amb la seva decisió de retirar el vídeo de l’acció (que circula àmpliament per la xarxa, com no podia ser d’altra manera) demostra que la seva concepció de la llibertat d’expressió és preocupantment baix.

M’ha agradat molt la defensa que avui ha fet Moliner de la seva performance: “sóc una escriptora que diu el que vol”. Naturalment que sí. A l’Empar li indigna (i a mi, a molta més gent) que una Constitució que parla clarament de “dret a l’habitatge” i de “dret a unes condicions de vida dignes” serveixi justament per carregar-se una mesura que representava una millora social. Una mesura bastant modesta, per cert, que ni el més exaltat dels Chicago boys hauria de rebutjar sense envermellir de vergonya.

La Constitució també diu una altra cosa, que és proclamar la llibertat d’expressió. Ella és una escriptora que diu (i crema) el que vol. Això sol justifica, a parer meu, la seva acció.

[Imatge: www.ara.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!