Llimones

[Avui és el Dia internacional de la poesia: aquí en teniu una]

Metinma, atrafegada, com mou la cara encesa

damunt el voleiar dels braços i el vestit.

El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa

i ja a la cantonada és Licas, el marit.

Liceni trenca un vidre, Naïs s’esmuny, plorosa.

Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,

amb una revolada cruel i una amorosa

ha restablert Metimna la pau, que amen els déus.

Cansada, pren la copa de bella transparència

on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,

i riu, sabent que a l’aigua mesurarà amb ciència

el raig de la llimona, la mel de romaní.

I beu, dant a l’entorn les últimes mirades.

La llum en el cristall, esparvilladament,

damunt sa cara es mou i l’omple de besades

i li fa cloure els ulls, repòs de tant d’esment.

Josep Carner: “Les llimones casolanes”, fragment d’Els fruits saborosos.

[Imatge: www.civtat.cat]

 

2 pensaments a “Llimones

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *