Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

20 de febrer de 2016
0 comentaris

No ho busqueu al diccionari. Avui: el ‘clickbait’.

Copio la definició que en fa la Viquipèdia: “Terme pejoratiu que descriu un contingut web que està dirigit a la generació d’ingressos per publicitat en línia, sobretot a costa de la qualitat o l’exactitud, confiant en titulars sensacionalistes per atreure clics i fomentar el desviament del material a través de xarxes socials en línia. Els titulars clickbait normalment procuren explotar la “bretxa de la curiositat”, proporcionant informació suficient, però no prou, per fer que el lector curiós per satisfer la seva curiositat hagi d’accedir als continguts enllaçats.”

Segurament molts dels titulars que apareixen a Facebook (que és on encara tinc humor d’entrar-hi i perdre una mica de temps) són clickbait. Ja no parlo de la publicitat pura i dura, camuflada rere l’elegant eufemisme “publicació suggerida”, sinó de determinades comunitats virtuals, a les quals un dia m’hi vaig adherir vés a saber perquè i que ara cada quinze minuts renoven la seva presència a la xarxa amb alguna notícia, imatge, vídeo o meme (una altra paraula que no trobarem al diccionari) que crida l’atenció. Una curta presentació i l’esquer, que sempre és el mateix: “i el que va passar després et sorprendrà” o “no ho podràs creure”. La temptació de fer clic és gran: és de franc (però a algú li reporta alguna mena d’ingrés per publicitat) i comporta pocs minuts de dedicació. La temptació és gran, sí, i la sensació d’haver perdut miserablement el temps, també.

No ho puc assegurar, però diria que dins el concepte clickbait s’hi inclouen també aquestes notícies més o menys frívoles que els diaris pretesament seriosos (estic pensant en el del señor conde, però n’hi ha més) pengen a les seves versions digitals. Dos exemples del que publicava l’esmentat periòdic en el moment de redactar aquest apunt: “Lindsey Vonn [una esquiadora] revoluciona la red entrenando desnuda” (ui, sí, la xarxa s’ha revolucionat, que no ho havíeu notat?) o “salva a una serpiente de morir en una lata de cerveza” (què diu que què?).

I per acabar, no està fora de lloc etiquetar com a clickbait els missatges-trampa del tipus “els cirurgians plàstics l’odien” (per vendre cremes que rejoveneixen trenta anys en deu dies) o “un curiós truc que Apple no vol que descobreixis” (per colar-te aparells fets vés a saber on). N’hi ha molts, cada dia i a tot arreu. Una autèntica plaga.

Bait significa “esquer” en anglès i tots, qui més qui menys, en mosseguem cada dia uns quants com si fóssim peixos incauts mentre naveguem per aquest mar immens i impredictible anomenat “internet”. Què hi podem fer?

[Imatge: www.fowllanguagecomics.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!