Les aigües turbulentes

Vol dir ensenyar com es prepara un plat, simplement. Hi podríem encabir en aquesta definició el que fan alguns restaurants, on les menges es preparen cara al públic, en un meritori exercici de transparència (ara que està tant de moda).

Però ens interessa més una altra mena de show cooking, sorgit a la societat actual i convertit en un espectacle, per obra i gràcia dels media. Al principi, les televisions emetien petits espais on ensenyaven a cuinar receptes bàsiques amb una posada en escena molt continguda. Però aquest format devia ser avorrit perquè ben aviat es van començar a introduir ganxos diversos a l’espectador: primer, els rodolins del Pastallé abans d’atacar una sípia amb pèsols, després l’Arguiñano i els seus tavernaris acudits tot tallant un cogombre en juliana. La cosa, al final, ha sortit de mare amb concursos i realitys on cuiners de renom (més aviat el renom el fan sortint a la tele) es presten a numerats de tot tipus. L’audiència (i el que comporta per a ells) així ho exigeix.

Una altra forma de show cooking són les demostracions de preparació de plats que els cuiners (surtin o no a la tele) fan davant multituds en congressos o fires de caire turístic o gastronòmic. El calendari al nostre país està farcit d’esdeveniments d’aquest tipus i no falta mai alguna estrella dels fogons explicant al públic, amb un micro d’aquells enganxat a l’orella, com s’emulsiona o s’esferifica tal o qual substància (avui ja no es bat ni es sofregeix res: això és antic o de poble).

No ens hauria d’estranyar que la preparació del menjar s’hagi convertit en un espectacle. Sense anar més lluny l’esport era, al principi, un simple exercici físic i mira com ha acabat (de moment). També la cuina, que sempre ha estat únicament transformar animals i vegetals per ser consumits pels éssers humans, va acabar tenint un caire cultural i ara d’entreteniment per a les masses. Si pot ser, amb brometes, a crits o amb uniformes llampants.

[Imatge: wikipedia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!