Els ciclistes (precisions)

El meu apunt d’abans d’ahir sobre els ciclistes va ser redactat amb una certa precipitació. Quan vaig acabar-lo ja vaig intuir que no hi havia abocat ben bé el què penso d’aquest mitjà de transport i un lector (David) m’hi ha fet algunes observacions, que agraeixo.

De la meva opinió al bloc podria deduir-se que estic en contra de les bicicletes i a favor de que prossegueixi l’imperi del cotxe a les grans ciutats. Res més lluny de la realitat: cal reduir de manera dràstica la presència d’automòbils als carrers a les zones urbanes, fet que permetria, com bé diu David, habilitar noves zones per a ciclistes que evitarien que aquests envaïssin, a vegades de forma perillosa, les voreres i carrers per vianants. Benvingudes siguin les bicicletes si han de substituir els cotxes, però com va passar quan aquests van proliferar a les ciutats (i carreteres) caldrà adaptar les normes a la nova realitat i fer-les complir. Ara no sé si n’hi ha, ni quines són, però veure ciclistes saltant-se els semàfors en vermell o passant alegrement d’una vorera a un carril motoritzat són el pa de cada dia. Qui visqui a Barcelona ho podrà corroborar.

I, pel que fa al tema del “postureig”, doncs sí, no puc evitar veure una actitud de “quedar bé”, victimista amb els cotxes i displicent contra els pobres diables vianants, com formant part d’una raça diferent, quan un determinat tipus de ciclista passa pel meu costat. No tots, eh? Caldria recordar-los que la bicicleta és un mitjà de transport, només això.

Un pensament a “Els ciclistes (precisions)

  1. Vianant, ciclista, automobilista i ex-motorista, domino diverses llengües. Respecte a saltar-se els semàfors en vermell, és el que sol fer el comú dels vianants quan no ve cap cotxe (i de vegades quan en ve algun); com que ciclista és un híbrid entre automobilista i vianant, en aquest aspecte s’ha decantat per la banda vianant i acostuma a fer el mateix (tot i que n’hi ha que els respecten). Això forma part de la relació cotxe-bici. Respecte a la relació vianant-ciclista i atès que el primer és el més feble, la correcció i la bona educació hauria de ser total, gairebé versallesca, per a una bona convivència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *