Avui som dilluns 30 d’Octubre del 2012, 1 mes i 20 dies després del #11s2012. Quan he sortit de casa, els cotxes tenien tot els vidres glaçats. He estat un bon rato rascant els vidres. Està mal vist a Alemanya arrancar el motor abans de fer-ho. És anti-ecològic.
El cotxe marcava -2C i com que no tinc rodes d’hivern he anat molt en compte fins a la feina. Avui he estat parlant amb un company que treballa un parell de pisos més a baix que jo. Ell és català però fa més de vint anys que viu a Alemanya. Normalment els dilluns ens trobem per fer el cafè i parlar del Barça. Avui però m’ha ensenyat un correu que ha rebut del seu germà que és científic del CSIC del Parc de Mar a Barcelona que li deia que s’havia creat la sectorial de científics per la independència de l’ANC. L’enviava copia als seus dos altres germans que estan als Estats Units treballant en universitats i també a altres persones. Una d’elles la conec, perquè forma part dels Catalans Abroad des de l’inici i també de la sectorial d’exteriors. Realment el món és petit quan comencem a fer xarxa. La feina de l’ANC és molt bona i serà estudiada en els llibres d’història com una de les claus de l’èxit de la independència de Catalunya.
Avui però vull parlar del PSC. Ahir el candidat del PSC, Pere Navarro presentava el seu programa electoral, a on sortia que estaven d’acord amb el dret a decidir dels catalans però sempre dins de la Constitució Espanyola. Navarro defensa una proposta de (S)pain federal i en aquest sentit proposava modificar profundament la Constitució espanyola per poder encabir el federalisme per Catalunya.
Qualsevol persona amb una mica d’intel·ligència política sap aquesta proposta és més difícil que aconseguir la independència. Per modificar la constitució en aquests termes, requereix la majoria del PP i del PSOE, convocar noves eleccions, que els partits que guanyin ho tornin a ratificar i després fer un referèndum per tota (S)pain. Simplement és inconcebible.
El PSC en el fons sap que no té cap possibilitat. Però com que una part del seu electorat és d’origen espanyol que per sentiment no vol deixar de ser-ho i sobretot l’aparell de partit que actualment governa són més del PSOE que del PSC, han de mirar vendre “la moto” d’aquesta possibilitat, a veure si així enganyen alguns.
Si algú encara s’ho podia creure, avui surt el President del PSOE i diu que no està gens d’acord amb la proposta del PSC sobre el Dret a decidir dels catalans encara que sigui sota la Constitució. Renoi quina mala sort!. Ara com podran seguir defenen el seu programa si el PSOE ja diu que res de res?. Si ja no comptem amb el suport del PSOE, com podran convèncer el PP que també són necessaris per poder reformar la Constitució? Després d’això , ja ningú podrà creure’s res del que digui el PSC. Quina mala sort!. Si almenys el Rubalcaba hagués callat
Si amb això no hi havia prou, mentre escric el diari, llegeixo que el exministre i expresident socialista del Congrés de Diputats, ha titllat el President Mas de colpista i a més que s’hauria d’expulsar tots els del PSC que no defensin la unitat de (S)pain. Mare meva, quina malastrugança!! . Això és encara millor que un gag del Polònia. Sempre la realitat supera la ficció.
Si segueixen així, amb aquest ritme de despropòsits potser no només seran superats pel PP i ERC, sinó que fins i tot per IcV-Eua, que ja s’ha afanyat a reclamar part del pastís cada dia més gros que formen els exvotants del PSC.
Endavant les atxes!
Dilluns 29 d’octubre de 2012
Karlsruhe – Alemanya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No s’entenen ni entre ells. El que no puc arribar entendre és el vot fidel que tenen. Encara com a segona força més votada?
I més absurd encara…(s)Pain fent boicot a la UE? imagineu-vos que deuen pensar de nosaltres…quina vergonya. Espero que marxem aviat!