Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

14 de novembre de 2015
1 comentari

Llibertat, igualtat, fraternitat

De nou el terror (sense cometes, Vilaweb, us ho demano) colpeja el cor d’Europa. Novament toca solidaritzar-se amb una ciutat i una societat. Novament toquen les accions necessàries però rutinàries: els llaços negres, les banderes a mig pal, els minuts de silenci, els dibuixos emotius a les xarxes socials i les previsibles declaracions dels alts dignataris. Novament cal proclamar, des de tots els mitjans on sigui possible, que ens reafirmem en els valors que donen títol al meu apunt d’avui, que són els principis de l’estat colpejat ahir nit i que són l’objectiu de qui té la violència i la irracionalitat com a únics arguments.

Toca tot això, però toca també fer examen de consciència. Toca reflexionar quina part de culpa té (tenim) la societat del continent bressol de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, quan no sap o no pot fer partícips d’aquests valors els nouvinguts. Uns nouvinguts que han fugit, en molts casos, de situacions de barbàrie provocades, permeses o no evitades precisament pels governs (i els seus aliats a l’ombra) que ara es lamenten de les accions terroristes als nostres trens, als nostres museus o a les nostres discoteques.

Encara un element de debat: dijous hi va haver un atemptat terrorista a Beirut que va provocar 41 morts i 200 ferits. La més absoluta indiferència, quan no el silenci periodístic, ha seguit el fet. Potser aquest capteniment, habitual des de fa molts anys amb totes les desgràcies que passen al Proper Orient, està també en l’origen del que avui estem lamentant i condemnant.

  1. Crec que és malaltís preguntar-se “Què fem malament [per mereixer això]”?
    No sé vostè, però jo no’m mereixo que em fotin una bomba al restaurant on mengi. Com tampoc no em mereixia ser atracat mil-i-una vegades pels meus co-veïns de la Verneda, als anys 70.

    I qui diu “jo”, pot dir-ho qualsevol ciutadà de Paris o de la Verneda.

    Aquesta tarda, el surrealisme imbècil dels mitjans de comunicació ha arribat al seu màxim paròxisme: una dona libanesa resident a Catalunya s’ha atrevit a dir que aquests que foten bombes i degollen a tothom que no combregui amb ells “són el mateix que els de la secta dels mormons” [literal!]. La conductora i el conductor del programa de Catalunya Ràdio no han tingut la dignitat per dir-li a la indocumentada (o potser era “mala fe”?) que tenia una opinió idiota (però escoltant altres opinions d’experts donant les culpes a Israel, és normal…).

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!