No ho busqueu al diccionari. Avui: els ‘spoiler’.

En una ocasió vaig comentar al meu pare que havia començat a llegir una coneguda novel·la d’enjòlit:

(jo): estic llegint el llibre tal, de l’autor qual  

(ell): ah sí, és aquell que l’assassina és la minyona…

El meu pare no ho sabia, però m’estava fent un spoiler, aquesta pràctica consistent en revelar alguna part decisiva de la trama d’un relat, d’una pel·lícula o d’una sèrie televisiva. Res a veure amb aquella peça que duen instal·lada els cotxes de Fórmula 1 (“de carreres”, se’n deia quan era jove) perquè corrin més.

Sí, té traducció al català, però la solució que donen les autoritats terminològiques (filtració) no m’acaba de fer el pes. Entenc que una filtració es dóna quan es revela un secret que el receptor té interès en conèixer i, en canvi un spoiler, si és intencionat, es fa exactament pel motiu contrari: rebentar-te el plaer de gaudir d’una obra ficcional. Hi ha pel·lícules que perden tota la gràcia si t’expliquen el final, sobretot si aquest és sorprenent. No m’estranya que es donin casos de xantatge a les productores, amenaçant-les en esbombar qui és l’assassí d’una obra (que ja no és sempre el majordom…) mitjançant el molt còmode i efectiu recurs de les xarxes socials.

De tota manera, també es produeix la situació contrària. Moltes obres, sigui quin sigui el seu format, tenen un plantejament i una temàtica tan obvis i banals que el seu nus i desenllaç són perfectament previsibles i, doncs, motiu de difusió general sense que ningú se senti ofès o molest. Torno al meu pare. Quan parlava d’una pel·lícula de to romàntic, el seu irònic comentari era invariable: “al final, ell queda amb ella…”.

[Imatge: www.taringa.net]

 

 

 

Un pensament a “No ho busqueu al diccionari. Avui: els ‘spoiler’.

Respon a Vador Montalt Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *