La collonada d’aquesta temporada (ui, perdó, volia dir la darrera tendència) són els food trucks. Que què són? Literalment, “camions de menjar”, uns vehicles que preparen i serveixen productes per ser consumits a la via pública o en determinats esdeveniments. Tota la vida n’hi ha hagut: el camió que es transforma en xurreria i que s’instal·la a les festes majors (i que omple l’ambient d’olor d’oli refregit) és l’equivalent a un food truck, amb la diferència que no és cool i cosmopolita, sinó tradicional i de barriada. Perquè els food trucks vénen d’Estats Units. No en parlem més.
La veritat és que l’invent no té massa ciència. S’agafa una furgoneta, se la decora amb una estètica com de pel·lícula dels seixanta (vintage, se’n diu d’això, que també està molt de moda) i se la pinta amb colors cridaners. Als menjars tradicionals oferts per aquest tipus d’establiments ambulants (frankfurts, hamburgueses, patates fregides) s’hi afegeixen productes més sofisticats, que són servits al client a un preu superior a l’esperable (fer el merda sempre surt més car) i que han de ser consumits a peu dret i amb les dues úniques mans que té la majoria de la gent.
En fi, qui no corre vola i d’alguna manera s’ha de fer bullir l’olla. Duraran el que hagin de durar.
[Imatge: www.foodtruckya.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El millor de tot plegat és veure algunes pàmfiles (i algun pàmfil) de periodistes de TV3 veient-les perdre el cool per anar a contaminar-se amb les coses aquestes que comercien en aquestes camionetes. Això sí, totes i tots hi van corrents… Ai, no!, que fan rooning.
(Espero que ben aviat podem trobar camionetes on s’ofereixi menjar de debó. Sort en tenim dels germans i germanes de les Ameriques!).
Atentament