Molt més que el 9-N

No sé ben ve com omplir l’apunt d’avui. Sé que he de publicar alguna cosa i afegir-me a la peculiar barreja d’il·lusió, nervis i expectació que detecto al meu voltant. Una simple ullada a les xarxes socials les darreres hores permet copsar que estem en vigílies (a la vigília, literalment) d’una gran jornada. L’amiga que està molt nerviosa, l’amic que s’està “votant” a sobre, l’amic indignat perquè la policia espanyola ha omplert Tarragona d’antidisturbis i canons d’aigua (notícia verídica) o, en fi, el tuitaire anònim que compara la jornada electoral amb la de Reis, amb la diferència que demà els Reis no vindran: marxaran.

El meu estat d’ànim em recorda el del 9-N, quan tots ens disposàvem a emetre el vot en un exercici de rebel·lia davant les prohibicions, resolució davant els obstacles i dignitat davant l’atzucac a què havia arribat tot. Gent que anava a votar emocionada per la memòria dels avantpassats que ja no podien veure l’experiència; o com a culminació d’una llarga i soferta lluita per uns ideals catalanistes; o pensant en les següents generacions, que es mereixien un futur millor i que encara no podien participar de la festa democràtica; o, més senzillament, gent que anava a votar per raons gens èpiques i sí ben humanes o pragmàtiques, per viure ells millor, per gaudir d’uns serveis públics més eficients o, què carai, perquè sí, perquè els donava la gana.

Demà, salvant la distància (en realitat només deu mesos, sembla mentida), es repetirà una mica la història i quan jo (i molt gent com jo, n’estic segur) m’acosti a l’urna a deixar-hi caure un simple sobre amb una papereta concreta dins, ho faré amb els mateixos sentiments i motivacions: tindré un record pels meus éssers estimats que no ho hauran pogut viure, pensaré en la meva trajectòria política (modesta però benintencionada), no m’oblidaré de les generacions que pugen rere nostre, que són a qui, en definitiva, estem obligats a llegar un món millor i, finalment, tindré un ull posat en l’interès pur i dur per a mi i per als meus. Vull una educació i una sanitat d’alt nivell, vull una fiscalitat justa i equitativa, vull uns trens d’amplada, comoditat i puntualitat europees (a fe de Déu que els vull!), vull que cada persona que conviu a la nostra societat disposi d’uns ingressos que li permetin viure correctament, vull un ambient més net, vull una justícia que sigui… justa, vull…

Tenim una oportunitat d’aconseguir aquests objectius, que en definitiva són els de qualsevol societat mínimament avançada, i la manera d’aconseguir-los és votant demà les candidatures corresponents (no dic quines, que a la millor la Junta Electoral llegeix aquest apunt i em renya). La diferència amb el 9-N és que l’any passat tot plegat va quedar en el terreny del simbòlic i ara la cosa va de debò.

Si demà guanyem, tots guanyarem. I dilluns s’obrirà una nova etapa en aquest apassionant moment polític que la història ens està regalant.

[Imatge: twitter.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *