Jan Laporta ha registrat el seu domini i ha posat en marxa el Twitter. Sembla que ja ha decidit entrar a la política. Això és una bona noticia. Molt bona.
Que un persona coneguda per la majoria de la població , i a més que ha demostrat que sap gestionar i liderar un club tant difícil i complicat com FC Barcelona, sempre és molt bona noticia que decideixi entrar a la política per ajudar que Catalunya esdevingui lliure.
Davant el fet que un líder tant conegut com Jan Laporta, vulgui entrar a encapçalar una opció que proclami la independència a Catalunya, seria ser molt estúpid per part de Reagrupament no donar-li l’oportunitat d’anar junts.
Joan Carretero, que sempre ha defensat que a Reagrupament no és un partit polític, si no una associació d’indepedentistes per crear una candidatura la més unitaria i forta per poder proclamar la independència, ha dit que en Jan Laporta és molt ben benvingut. Però a més, si vol ser el lider, en Joan Carretero ja ha dit més d’un cop que ell no té cap interès en ser protagonista i si és necessari, deixa li lideratge amb molt de gust. Per això, va ser el primer en reaccionar quan va veure que en Jan Laporta no s’amagava que li agradaria aportar el seu lideratge a la causa de la independència. Joan Carretero va oferint al Jan Laporta tota la maquinaria de Reagrupament l’endemà del onze de setembre. D’ençà aquella data ho segueix fent sempre que hi ha l’oportunitat.
Gràcies a aquestes declaracions s’ha aconseguit que Jan Laporta hagi dit, més d’un cop, que es considera una persona reagrupada, encara que no ha fet el pas d’apuntar-se.
Això és un triomf de Joan Carretero, sense cap dubte. Perquè us imagineu que hauria passat si en Joan Carretero, fos el típic líder que vol ser el protagonista principal o la vedet de l’espectacle?. En Jan Laporta mai es plantejarà entrar en un partit o fer coalició amb una altra formació , si sap que tenir problemes de lideratge. Per poder tenir garanties d’èxit, en Jan Laporta sap per experiència pròpia a la Junta del Barça, que el seu lideratge ha de ser indiscutible.
En aquesta tessitura, que hagués problemes de lideratge, Jan Laporta, potser no entraria a la política o si ho fes, ho faria amb un partit propi i amb ganes de marcar diferències amb Reagrupament. Qualsevol dels dos casos, seria nefast per la independència de Catalunya.
Des de Reagrupament calia de totes les maneres possibles, deixar les portes obertes a la possibilitat d’en Laporta.
(continua)
Però malgrat la predisposició del Joan Carretero, dins a Reagrupament s’estava creant una campanya interessada per posar-hi problemes a l’entrada del Jan Laporta. Sempre és comença atacant a la persona del Jan Laporta, per després subtilment, deixar anar el tema de que cal seguir la norma a la peu de la lletra. Però , també, es va començar a fer gestos per mostrar al mateix Laporta i a tothom, que realment havia reagrupats disposats a plegar de Reagrupament només amb que en Laporta volguès formar-hi part. Només cal veure, com aquella dona, segons ella reagrupada, va sortir a parlar a la conferència de premsa quan es presentava en Carles Móra com a reagrupat, dient que els reagrupats posarien molts problemes al Laporta i molts plegarien. Les coses no acostumen a passar perquè si. Sobretot si tenim en compte la coberta mediàtica que va tenir les seves declaracions.
No sabem si aquest moviment eren orquestrat per persones que ho feien per defensar els seus interessos o ambicions polítiques personals, o per diferències personals o perquè seguien consignes d’altres formacions, o pel que sigui, però que ha existit aquest moviment de contestació a les accions de Joan Carretero, mirant de minvar la seva autoritat com a responsable de Reagrupament, ha quedat ben demostrat amb les accions, declaracions, cartes i comunicats dels quatre membres de la Junta que van negar-se a dimitir, encara que això, podria haver posat en perill a Reagrupament.
Encara és més curiós, tal com explica en Josep Sort al seu bloc personal, que els implicats “ van intentar contactar amb en Jan Laporta per tal que n’assumís el lideratge de l’associació. Per fer-ho van recórrer a un jove, i molt ambiciós periodista, que sempre ha treballat a les ordres d’un maquiavèl·lic polític convergent. Laporta, però, es va negar a entrar al joc, entre d’altres raons perquè els que havien posat en joc a Reagrupament, negant-se a dimitir, no eren més que quatre gats -o potser dos- i tot plegat era d’una cutrada de l’alçada d’un campanar. “
Curiós, com aquelles persones que argumentaven la seva oposició al Carretero perquè segons deien, s’havia tornat un líder dèspota que volia imposar la seva llista a la candidatura a dit, van corrents a demanar al Jan Laporta que assumeixi el lideratge de Reagrupament. Però també, és molt curiós que aquestes persones deien que estaven en contra al Carretero perquè es volia saltar el reglament, ells amb aquella acció, pretenien encara una cosa pitjor, volien passar pel forro els estatuts i la decisió de l’Assemblea, quan van demanar al Jan Laporta que liderés Reagrupament
Realment, a vegades, un es fa creus com l’emoció i els nervis, pot fet a la persona més intel·ligent actuar d’una manera estúpida i maldestra. Aquestes persones no estaven en els seus cabals, quan van pensar que en Jan Laporta els hi donaria cobertura quan ells s’havien negat a dimitir davant de la petició del President i tota la resta de la Junta, fins i tot, posant en perill el projecte. Si ho han fet amb el Carretero, que els impedeix tornar-ho ha fer amb en Laporta?
Però, a més, algú és tant il·lús de pensar que Jan Laporta, com a bon líder, no pot arribar a ser molt autoritari amb la seva gent, sobretot si es neguen a fer el que ell vol que es faci? O que no demanaría rapidament la dimissió si els hi perd la confiança?
Tot plegat, ja ens dóna una idea en quin món vivien.
O potser, no?. Potser no era el darrer moviment desesperat d’uns que s’havien adonat de la greu errada que havien fet i miraven de sortir-se com sigui. Potser que era una trampa per acabar de dividir definitivament el moviment independentista. Qui sap?
Hi ha gent que s’ho creu aquesta possibilitat, sobretot després de la campanya furibunda de desprestigi contra al Carretero i a Reagrupament, que s’ha creat a partir dels blocs dels amics dels implicats, fent joc als mitjans de comunicació unionistes que aprofitaven, amb tota la mala llet, de donar per mort l’opció independentista.
Amb aquesta mort, tots els que volien mantenir status quo, estarien la mar de contents i en Jan Laporta potser s’ho repensaria abans d’entrar a l’arena política sense l’ajuda d’una associació com Reagrupament. Haurien mort dos ocells d’un tret. Hauria estat una jugada mestre.
Per sort, al final, la crisi només ha durat 48 hores i ja està tot encarrilat. Reagrupament està ben viu i tornem a treballar de vàlent per aconseguir els objectius que ens vàrem proposar.
Però jo penso que no hi ha hagut cap conxorxa. La cosa és mes simple. El factor humà, una idea equivocada de que havia de ser Reagrupament i la manca de maduresa tant personal com política d’algunes persones, ha fer aparèixer els mateixos problemes que hi ha en els altres partits. El fet que siguem una Associació, que en Carretero no és un polític normal i sobretot davant de la possibilitat de la irrupció d’un líder guanyador com Jan Laporta, ha provocat que problemes latents s’accentuessin i acabessin d’aflorar la setmana passada. Millor ara que d’aquí tres o quatre mesos.
Els atacs que hem rebut i que Reagrupament hagués aquests problemes, malgrat pugi semblar estrany, penso que és un bon símptoma. Tot plegat ens diu que la cosa va en serio. Si no fossim un perill, no hauria passat res de tot el que ha succeït. Per això l’anunci del Jan i la crisi que ha hagut a Reagrupament, em fan pensar que finalment aquest any, al Parlament de Catalunya, veurem una candidatura encapçalada per Jan Laporta que proclamarà la independència de Catalunya.
Endavant les Atxes!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!