Les aigües turbulentes

Interdicció d’estelades en edificis públics, barroeres maniobres contra els mossos en el seu treball antiterrorista, intromissió judicial en el model educatiu per acontentar dues (o quatre) famílies, intents legals de reintroduir els toros per la porta del darrera… No són coincidències en l’espai ni en el temps. Les coses no passen perquè sí. Hi ha una campanya electoral d’abast estatal on la formació política que fins ara fruïa d’una notable porció del pastís del poder, veu amenaçada la seva hegemonia per una altra formació amb qui comparteix anticatalanisme. Però la mateixa rivalitat que serveix per disputar-se els vots a Espanya ens serveix a nosaltres per reinflar el que, potser sí, començava a desinflar-se. Com en el judo, les agressions ponentines de tot ordre podem transformar-les, amb intel·ligència, en accions al nostre favor.

He dit intel·ligència, però ja tornem a ensopegar amb la pedra de sempre: l’Ajuntament de Vic acatarà la darrera interlocutòria judicial i retirarà l’estelada del balcó; mentre, l’Ajuntament de Berga ha decidit desobeir i la mantindrà. Totes dues estratègies (la pragmàtico-legal i la rupturista), cada una amb les seves raons, em semblen igualment correctes, el que no pot ser és que a cada lloc es decideixi una cosa diferent, depenent de l’humor i les ganes dels respectius responsables. És una mostra de debilitat que no fa cap bé.

[Imatge: www.elsingular.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!