Les aigües turbulentes

Potser és la primera vegada que em passa en els 37 anys que fa que voto: no sé qui carai introduir a l’urna el proper 24 de maig. Quina papereta, vull dir. Una papereta, mai millor dit, això de triar entre opcions diverses havent de sospesar simultàniament preferències ideològiques, actituds en relació al procés sobiranista, continguts dels programes electorals, coneixences personals de candidats o, fins i tot, campanyes propagandístiques més o menys originals i convincents.

Si arribo a la jornada de reflexió (aquesta antigalla legal que es resisteix tenaçment a morir) amb els mateixos dubtes d’avui, tindré sobre la taula quatre opcions per ficar al sobre i després a l’urna. Això com a mínim. A veure si en aquests dies de campanya, amb el seu brogit de banderoles, promeses, paperassa i debats televisats, aconsegueixo esvair dubtes a l’hora de contribuir a decidir en quines mans posem els destins municipals de Tarragona els propers quatre anys.

[En el primer dia de campanya electoral, el personatge omnipresent als carrers tarragonins és aquesta senyora amb “rulos”, però no és cap candidata: només anuncia una fira outlet a celebrar aquest cap de setmana; imatge: www.tap.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!