Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

22 d'abril de 2008
2 comentaris

La ?cultura del no?, la sequera, els transvasaments i altres conyes marineres (2er Part)

Arran d’un bon article, De transvasaments i
complicacions polítiques
, del blocarie Xavier Mir, quan he
volgut escriure un comentari, a poc a poc m’ha anat sortint aquest article que
teniu a continuació que com que és una mica llarg ho he dividit en tres parts.

La primera part que ja vaig publicar amb el títol La ‘cultura del no’, la sequera, els transvasaments
i altres conyes marineres (1er Part)
, feia referència
a l’anomenada La ‘cultura del no’, a
on explicava que per una seria de raons, una part important de catalans sempre estan
a la defensiva, és a dir, estan pel no
d’entrada. Com a solució deia que cal que Catalunya recuperi l’autoestima
necessària per sortir d’aquesta depressió col·lectiva, cal que els ciutadans
catalans creguin en la justícia i sobretot que creguin en la política. En
definitiva, que els catalans comencin a creure en el seu propi país.

En aquest article vaig una reflexió respecte al problemes
polítics derivats de la sequera i els transvasaments.

(continua)


La sequera i els
transvasaments

Ja fa temps que els models de canvi climàtic anuncien que
cada vegada hi haurà més sequera. Com també es podia preveure que l’augment de
més d’un milió de persones nouvingudes provocaria una sèrie de problemes
d’abastament d’aigua, entre altres coses.

També era previsible que el model de creixement
centralitzat a l’àrea metropolitana comportaria molts problemes i no només de
trànsit.

Però malgrat tots aquests advertiments que fa anys que se
saben, els darrers governs tripartits no n’han fet cas i no han volgut fer-ne
cas.

Aquí teniu un retall del diari La
Vanguardia
(*) en
què el 2005 el conseller de Medi Ambient de la Generalitat del primer
tripartit anuncia que la manca d’aigua quedarà resolta per sempre abans del
2008 gràcies a les infraestructures que el tripartit pensava fer.

Retall de prensa de les obres contra la sequera

* Cortesia del meu cosí

Bé, pel que es veu, o els consellers d’Iniciativa són uns
mentiders convulsius o són els consellers més incompetents que mai he vist. Però
el més greu és que ara, després de marejar la perdiu amb si es feia un
transvasament del Segre o es portava amb trens o vaixells, etc., el govern
socialista del PSC-PSOE ha aprovat fer el transvasament de l’Ebre cap a
Barcelona!

Jo em pregunto què farà Esquerra ara si va jurar i
perjurar als ciutadans que mai acceptaria un transvasament de l’Ebre. Seran
conseqüents en Carod i en Puigcercós amb el que varen prometre i sortiran del Govern
de la Generalitat?
O continuaran com
si les decisions que pren en Montilla no van amb ells
malgrat que és president
de la Generalitat
perquè Esquerra així ho ha volgut?

Ah!, per cert, com ha dit en Joan Carretero, si Esquerra
accepta que es faci un transvasament de l’Ebre cap a Barcelona, aleshores per què
no també cap a València si els valencians ho demanen tenint en compte la
perspectiva dels Països Catalans?. O tots moros o tots cristians com dirien per
les terres del sud!.

El que no pot fer un polític és criticar quan és a
l’oposició sense donar cap alternativa creïble, i quan governa amagar el cap
sota l’ala esperant que santa Bàrbara faci ploure.

Però encara és més inacceptable que amagui les mesures
que vol prendre esperant que passin les eleccions, o que intenti amagar el que
vol fer amb mentides de nen petit.

Per desgràcia per a ells, a Catalunya fa temps que no
plou i ja no poden dissimular la seva incompetència.

Per cert, com hauran vist, jo no dono cap solució al
problema, primer perquè sóc neòfit del tema, però el que sí que tinc clar és
que no és pot treure aigua d’on no hi ha, i per això d’entrada no es poden
descartar els transvasaments de rius de França per qüestions nacionalistes, en
aquest cas de nacionalisme espanyol.

En el proper article acabaré la tercera part i darrera
d’aquests articles sobre el problema amb la manca d’aigua amb les conyes
marineres.

  1. Tinc coses  escrites en poansar-ho  sobre l’aigua i l’aigua de Catalunya al meu blog a mesvilaweb següent: JORDI CARRERA for NuCCs.

    Sobre l’aigua nacional i l’aigua de conca. Tota l’aigua de Catalunya es nacional i de conca. De l’aigua de conques compartides n’hi ha d’haver de catalana dispònible i de  catalana que ha d’anar al riu per què puga existir i arribar al mar i en aquest cas fer Delta. Aquesta seria l’aigua del Riu no disponible.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!