Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

20 de novembre de 2007
0 comentaris

Una altra manera de política municipal és possible. Solidaritat amb els ciutadans de Malgrat en la seva lluita per preservar l’Arbreda de Can Feliciano

Demà, dimecres 21 de novembre del 2007, set ciutadans respectats i estimats per tot el poble de Malgrat seran jutjats per impedir l’agost d’enguany que l’Ajuntament de Malgrat de Mar talés els arbres de la riera en el lloc conegut de Can Feliciano. Des d?Alemanya només puc donar tot el meu suport als meus amics Jaume Marés, Jaume Robert, Francesc Márquez, Josep Gonzalez , Josep Gelpí, Lluís Marré i Joan Castellà que varen prendre la iniciativa, posant en perill fins i tot la seva integritat física per parar la tala dels arbres.  Per a més informació recomano seguir el dia a dia en aquest bloc especialment fet per a la defensa d’aquest espai natural: Bloc de l?arbreda.

En el seu moment ja vaig escriure primer l?article En defensa dels arbres de Can Feliciano de Malgrat de Mar: Una altra manera d?urbanisme és possible, en què des de la meva visió vivint a Alemanya reflexionava sobre com encara avui en dia a Catalunya, i en aquest cas al meu poble de Malgrat de Mar, el progrés urbanístic està mal entès en el sentit que implica sempre destruir la natura per posar-hi ciment i després per dissimular es fica quatre jardineres i potser algun arbre.

En el segon article, Primeres impressions de Can Feliciano: Tot és una qüestió de com entens el progrés del teu poble., vaig explicar les meves impressions després de visitar el lloc i de poder assistir a una xerrada. També intentava explicar quines eren potser les intencions reals de l’actual alcaldessa amb aquest projecte.

Però la meva reflexió final d’aquest tema, extrapolant qualsevol poble de Catalunya, és que avui en dia la feina d’un alcalde íntegre i honest que vol preservar el medi ambient és difícil, perquè per un costat tenen la pressió de la ciutadania que vol que es facin coses i per l’altre costat tenen una manca de diners per fer-les. Les coses vol dir, a part de fer una bona festa major, que s’han de construir parcs, construir places, construir avingudes, construir i construir, però com que manquen diners i una vegada s’han endeutat el màxim que permet la llei, l’alternativa és possible augmentant la població per a poder recaptar més impostos tant amb els permisos d’obra com amb les contribucions urbanes. Al final pocs alcaldes, siguin del color que siguin, que intentin preservar l’entorn realment tenen possibilitats de tornar a ser reelegits.

A aquesta situació, diguem-ne perversa, en què es veuen sotmesos els polítics municipals encara s’hi ha afegit avui en dia un altre greu problema que encara distorsiona i perverteix més aquesta situació; parlem del sou que reben per a fer aquesta feina…

(continua)

Per dedicar-se a la política municipal en un municipi un mica gran (més de 10.000 habitants) quan encara un no té cap càrrec, és necessari dedicar-hi molt de temps de la seva vida, entre reunions, sopars populars, anar a qualsevol inauguració, assistir als plens d’espectador i el que ara és moda entre els polítics, escriure en un bloc. La persona que disposa de tot aquest temps sense posar en perill la vida familiar possiblement té un treball molt poc exigent amb un horari molt determinat que li permet disposar de tot el temps lliure per dedicar-se a la política.

Però fins i tot així, aquesta persona ha de viure apassionadament la política perquè en les mateixes circumstàncies d’altres es dedicarien a altres activitats menys complicades com l’esport, anar a jugar cartes o llegir llibres (bé, això a Catalunya és més aviat un acudit).

Aquesta situació de la manca de temps fa d’entrada que certes feines siguin molt incompatibles amb la de poder dedicar-se a la política. Avui en dia normalment les persones que tenen molta responsabilitat no poden disposar d’un horari fix i a més a més han de viatjar freqüentment o contínuament han de reciclar-se amb nous cursos quan acaben la seva jornada laboral.

Avui en dia les persones que poden dedicar-se a la política municipal no poden tenir una feina amb molta responsabilitat o amb moltes hores de dedicació, és a dir una feina ben pagada. Amb totes les reserves, la persona que vol arribar a ser alcalde del poble ha de ser una persona que tingui una feina que li permeti molt de temps de dedicació, i per tant possiblement el sou no serà molt ben remunerat.

Si aquesta persona finalment surt elegida alcalde del poble, passa de cop i volta a tenir una feina amb molta responsabilitat i sobretot amb un sou molt (jo dic massa) ben remunerat. L’altre dia llegia al bloc d’Enric I. Canela un article sobre els impostos que paguen els executius en els diferents països i la taula que el diari econòmic ?Expansión? donava per comparar hi posava un sou brut de 62.000 ? anuals com a sou mitjà dels executius en el món. Segur que és menys que el que cobra un alcalde de quasevol poble mitjà de Catalunya.

Sabeu quant cobra l?alcalde del vostre poble? I sabeu quant cobrava abans de ser-ho? Qualsevol persona que es veu el seu sou augmentat d’un 100% per què ha de deixar-ho voluntàriament? I amb aquest panorama ens queixem que en aquest pais ningú no  dimiteix!

Si a tot això hi sumem que no hi ha cap limitació en les vegades que es pot tornar a ser elegits, tenim una situació perversa que fa que molts alcaldes utilitzin tot els mitjans al seu abast per a continuar cobrant aquesta remuneració que mai podran cobrar en la seva vida civil com qualsevol dels seus conciutadans. També els alcaldes miraran de totes les maneres d’acontentar les persones o grups de persones que li puguin garantir més suport per ser elegits,  o pactar amb qui sigui, independentment del programa polític que varen prometre en ser elegits. Per exemple a Malgrat, l’actual alcaldessa del PSC-PSOE, que ja he perdut el compte dels mandats que acumula governant, ha decidit pactar amb el PP per tal de poder continuar governant sense cap problema.

Per higiene democràtica, els sous dels alcaldes i de qualsevol càrrec public haurien d’ésser més públics i transparents i com vàrem proposar des del Reagrupament.Cat, que no sigui mai superior al 20% del sou que cobraven abans de ser-ho. Però també haurien d’ésser limitats en el temps, com a màxim 3 mandats per als alcaldes i 2 mandats per als càrrecs de la Generalitat. De la Diputació no en parlo, perquè ja fa temps que no hauria d’existir aquest cau de diner negre (en el sentit que no són controlats per càrrecs elegits democràticament pels ciutadans) dels partits i per certs municipis.

Per un Malgrat millor, per una Catalunya millor, cal canviar tot el sistema electoral i polític i això és un dels punts clau que voldria per la a Nova República dels Països Catalans que somio completa!.

Endavant ámics i companys de Malgrat, estic totalment amb vosaltres!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!