Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

26 de juliol de 2007
14 comentaris

Vacances per avorriment

No estic pas de vacances, fins el setembre no las faré, però la veritat és que amb el que esta passant als Països Catalans darrerament, em queda molt poques ganes d’escriure quelcom que no sigui repetitiu.

Resulta increïble el munt d’arguments independentistes que es podrien derivar de les circumstancies actuals.
Però per desgràcia no hi ha cap partit polític avui en dia que en pugi fer-les servir per a aconseguir més sobirania pel nostre país.

Ni ERC, que és el partit a on milito , està avui en disposició, gràcies a la seva estratègia d’entrar en el govern amb el PSC-PSOE, de poder aprofitar la conjuntura per fer pedagogia contra el centralisme espanyolista. Si aixequen massa la veu, poden perdre tot el que han apostat fins ara i en Carod es quedaria sense arguments

Ni CiU , què debat en entrar al govern del PP o del PSC-PSOE, pot aixecar molt la veu si no vol veure en perill aquesta possibilitat.

Els demes partits ja no hi conto, perquè son mers sucursals dels què causen tot aquest desgavell.

Veien el panorama un no te ganes d’escriure més, és què és tant evident què pertànyer a Espanya és un mal negoci en tots els sentits. No cal convèncer a ningú més, perquè els que no s’ho creuen després de tot el que està passant, és què mai canviarà de pensament.

Per tot això, deixeu-me què em prengui unes vacances, unes vacances per avorriment.

Ens veiem d’aquí unes setmanes quan recobrí els ànims o passi quelcom d’interessant a Catalunya. Perquè la provincialització de la Generalitat, la privació per l’expansió de l’Aeroport del Prat, les avaries i el caos de Renfe, el retard del TGV i el problemàtic túnel per sota de la Sagrada Família, la congestió de població a la costa per la desvertebració del territori, l’especulació urbanística sense cap sentit, l’immigració massiva sense control i ara el servei tercermundista de l’electricitat, son tòpics avorrits i que no interessen a la gent –)

Atentament
Manel des de Karlsruhe

  1. Lamentablement, crec que el raoament que descrius és compartit per molta gent.
    Aquest avorriment és el que s’ha instaurat i generalitzat en la societat. Ja fa temps que hi ha dues sortides possibles: Apostar per l’independentisme en front de la inoperància i deixadesa des del govern espanyol o bé caure en l’abstenció com a resposta de tantsemenfotisme d’allò que fa (i sobratot allò que no fa) la classe política.
    Disortadament, som un país poruc i ni la societat civil ni cap dels partits n’ha sabut treure profit, com expliques. Suposo que això es traduirà en més distanciament entre classe civil i política i major abstencionisme perquè ningú ha aprofitat la ocasió. I en els propicis comicis tothom buscarà causes de la poca participació i es caurà en els típics tòpics. Potser haurem de recordar moments com aquest. Moments de feixuc i dolorós avorriment.
    Aprofita el teu temps per a coses més productives.
    T’acompanyo en el pensament,
    Ismael.

  2. No home, no ens deixis, es que fa calor i no tinc ganes de barallar-me amb ningú. Per a mes que fem, noto que la gent van com zombis, com els ases, mira cap endavant, ni un gir cap a l’esquerra, com tu dius, el govern esta en ESTAN-BAI, es deuen haver enganxat a la poltrona, esperant que passin les tempestes de la gran apagada, així es com ho esta fent ERC, el que es mogui, no surt ala foto i tots volen anar de vacances, que tenen un estrès pobres, quina pena que fan. Nosaltres també anirem uns dies al pirineu d’Osca, ben amunt, allà quasi pots tocar els estels amb la ma. Et recomano que entris al bloc del Jaume Renyer, esta be, es mulla bastant però te un defecte, els seus amics també mengen avellanes. Uf… Quina calor que faaaaa…

  3. Home Manel, no m’ho facis això ara que t’he linkat!! 😉

    Em sembla que la gent de Reagrupament t’aprecia molt. Vas venir a l’acte de l’auditori, oi? No em voldria equivocar, però a Tortosa es va comentar. Això dóna moral a la gent.

    Si et serveix el meu testimoni personal, porto molts anys lluitant (més de vint!!), a la Crida a la Solidaritat, a la Universitat (FNEC), vaig participar en la crida nacional a ERC, el primer pas per convertir aquest partit que estava a la deriva en el pal de paller de l’independentisme. Però la vida de partit no em va agradar gaire. He estat des de llavors al peu del canó en altres iniciatives patriòtiques i independentistes. Amb el segon tripartit vaig plegar de tot. De tot. Pensava que si tants anys de lluita només havien servit per a aquesta presa de pèl, amb mi no hi podien comptar. I vaig decidir que només treballaria en iniciatives que busquessin canviar aquest estat de les coses de socarel. No està sent fàcil. Per a mi aquesta decisió està tenint, a més, uns costos personals molt grans (distanciament amb amics de tota la vida). Sortosament tinc la independència professional i econòmica garantida, i això em dóna molta llibertat per fer d’acord amb les meves conviccions.

    La feina per fer és brutal. Però no ens serveix rendir-nos, ni defallir. L’individu és el motor de la transformació social. Els estats d’ànim no es construeixen de dalt cap a baix, com si fossin un pla quinquenal. Els construïm les persones, la suma de les opinions, els estats d’ànim i la feina de les persones. Per tant qualsevol iniciativa que treballi per canviar aquest estat de les coses és positiva i necessària. Reagrupament i Carretero ens estan donant, a més, un altre motiu d’esperança perquè les coses puguin canviar. S’hi estan jugant molt i juguen contra una maquinària acostumada a la guerra bruta, que no defensa uns ideals, sinó uns llocs de treball. I això els fa especialment violents. Penso ajudar Carretero i Reagrupament en tot allò que pugui. Ni milito ni militaré a Esquerra. Però sento una profunda simpatia per aquest moviment.

    També contribuïré en totes les iniciatives patriòtiques que treballin per canviar aquest estat de les coses, que com bé dius, és lamentable. No miro les sigles ni les etiquetes, sinó les idees i la confiança que em mereixen les persones.

    Fot-li fort!

  4. Entenc el teu cansament amb la repetició dels mateixos arguments envers els Països Catalans -o de parla catalana-, però això es motiu suficient per esforçar-nos a cercar-ne de nous. No els hi donis la raó quant diuen "al cap d´un mes ningú s´en recorda",per qualsevol cagada que facin. Si et serveix el meu exemple,quant vaig decidir obrir el bloc, em vaig proposar escriure un post diari,a qualsevol hora,i també s´em fa difícil cercar i trobar nous arguments i motius per escriure. Ànims, i si descanses torna aviat.

    Salut i Visca Catalunya

  5. Hola Manel, hola amics.

    Les vacances són fetes per descansar. Això que vagi per davant. Per tant és normal que quan les comencem quedem "descol·locats", ja que sóm animals de costum i "estem acostumats" a treballar, a la rutina diària, als horaris establerts.

    Jo aprofito les vacances per fer una mica de tot això: descanso, vaig a banyar a marc (a Mataró ho diem així, amb una "c" al final) i també per fer coses que m’han anat quedant i que ara amb més temps puc dedicar-m’hi. Per exemple, aquests dies, a part de gaudir de les festes de Les Santes (la Festa Major de Mataró), estic endreçant els meus discos de vinil i CDs, que m’han anat quedant desordenats i això ja és el caos.

    Salutacions i, si en feu, bones vacances !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!