Les aigües turbulentes

Notícia: Raül Romeva deixa Iniciativa. La cosa ja es veia venir de fa temps, ateses la trajectòria de l’ex-eurodiputat i les atzagaiades de la seva fins ara formació política. La gota que ha fet vessar el got al bonàs (en tots els sentits) de Romeva és la darrera proposta de la coalició verd-roig-violeta per al futur de Catalunya: ser “un estat lliure i sobirà dins d’una Espanya plurinacional”. Aquesta afirmació propera a l’oxímoron (podem estar “dins de” i ser, alhora, lliures?) no és més que l’enèsima formulació d’una tercera via destinada al fracàs més absolut, bàsicament perquè de l’altra banda estant no permetran ni llibertats, ni sobiranies, ni plurinacionalitats. És una filigrana, una mostra d’ambigüitat destinada a acontentar a tothom (l’ombra de Podemos comença a ser grossa) que acosta els nostres amics de la bicicleta als darrers intents de Duran i Lleida per defensar l’indefensable. Contra aquesta proposta errònia, Romeva diu que prou amb una educadíssima carta als seus companys. El seu compàs nàutic, en metàfora arturiana, marca un rumb diferent, altre que la Catalunya dins d’Espanya.

Una de les virtuts del procés sobiranista és que està obligant tothom a retratar-se i a posar la qüestió nacional per davant del debat social, justament perquè per donar resposta adequada als grans reptes d’aquest cal primer solucionar aquella. Raül Romeva així ho ha entès i ha considerat que és preferible la sobirania de la nació al compromís personal dins una formació que formula unes propostes en què no creu.

El panorama, doncs, es va aclarint. L’anunci de Romeva coincideix amb la decisió d’Albert Sánchez Piñol de deixar de publicar articles a La Vanguardia després del segon episodi de censura viscut en poques setmanes. El diari del señor conde, un altre especialista en nedar i guardar la roba, en voler quedar bé amb tothom, veu com li marxa un dels escriptors de més categoria de les nostres lletres. De la mateixa manera que Iniciativa veu com els deixa plantats un dels polítics més seriosos i treballadors d’aquest país. Molt ben fet.

[Imatge: blogs.ccma.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!