Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de febrer de 2015
0 comentaris

Una altra que tal

Ahir parlàvem del discurset de Rita Barberá del passat diumenge i de les seves seqüeles i conseqüències. L’endemà, la intervenció d’una altra dona ens deixa també una barreja de vergonya i tristesa. Em refereixo a la compareixença de Marta Ferrusola a la comissió del Parlament que investiga corrupteles diverses.

Francament, per dir el que va dir millor que callés. És més, tinc entès que havia anunciat que s’acolliria al seu dret a no declarar, però sí que en va deixar anar unes quantes. Jo l’anava escoltant per la tele i va arribar un moment que vaig haver de tancar-la (la tele, vull dir) perquè em produïa pena i m’incomodava. Ja no eren respostes pintoresques com ara dir que la seva empresa de floristeria va omplir de plantes el despatx del president Pujol, o cíniques i desvergonyides com que els seus fills van amb una mà davant i l’altra darrera (i com s’ho fa algun d’ells per conduir Porsches i Lamborghinis?). El que em va resultat definitivament penós va ser quan, en un moment en què es va veure acorralada per les preguntes de l’oposició (no precisament brillant i encertada, dit sigui de passada), va deixar anar “em fa molta pena aquest diàleg, Catalunya no s’ho mereix”.

Passen els anys i el seu posicionament no ha variat: aquesta identificació entre pujolisme i Catalunya, que abans tenia algun sentit o que era útil per construir i enfortir un país de cara a objectius nacionalment més ambiciosos, però que ara fa més mal que bé. Avui, els únics verdaderament interessats en l’equiparació entre Pujol, la seva família i el seu ideari amb Catalunya són els enemics d’aquesta. Francesc-Marc Álvaro ho explica molt bé en aquest article, que subscric totalment. El president Pujol i el seu món són cosa del passat.

Veient Marta Ferrusola contestant els diputats, amb un punt d’altivesa, no sé perquè vaig recordar la dona de Ceaucescu defensant-se en aquell judici-comèdia previ a l’execució del matrimoni romanès. Naturalment, no desitjo per a ella aquest final, això no fa falta ni dir-ho; només vull que estigui més calladeta i es retiri a cuidar les seves plantes de Queralbs, activitat que segur que fa molt bé.

[Imatge: www.naciodigital.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!