Ja arriba el ‘caloret’

Rita Barberà, la temperamental alcaldessa de València, ha comès la temeritat d’adreçar-se a la multitud en valencià amb el resultat de tots sabut i vertiginosament amplificat per les xarxes socials. Dic “temeritat”, conscient de que el que caldria és felicitar-la per haver-ho fet després de portar dècades de batllessa a la ciutat del Túria sense haver-li sentit mai, que jo sàpiga, parlar en la llengua de Verdaguer o d’Ausiàs March. Mai no es tard per esmenar una errada com aquesta, encara que hagi estat feta amb un ull posat a les eleccions del maig: el poble, ja se sap, estarà agraït de sentir parlar d’aquesta manera la seva alcaldessa en ocasió tan festiva i entranyable com la inauguració del període faller.

Però no, no ens ha agradat la incursió barberiana a la llengua que fa set-cents cinquanta anys (!) que es parla a la seva ciutat perquè, com bé desenvolupen avui mateix plomes més autoritzades que la meva, el discurs va ser de vergonya aliena. Jo almenys patia sentint la pobra dona com barrejava paraules en català i en castellà, sense ordre ni concert sintàctic o semàntic. Ha dit després que s’ho portava preparat però que, en aquell moment, es va quedar en blanc. Estranya explicació per a una dona de facilitat verbal, de caràcter obert i que té fama d’echada pa’lante, per fer servir una expressió en la llengua que usa en el 99,9 % de les ocasions. Llengües viperines han insinuat que la causa del seu bloqueig oratori era una altra, però no hi ha proves.

Doncs ja ho sabeu: arriba el “caloret”, no vam entendre si de l’hivern o de l’estiu. Però si el 24 de maig comença el bon temps a la capital valenciana, ja signo.

[Apunt dedicat al Francesc Aguiló, que ahir ens va deixar; falsetenc, amic, company de feina, de partit i de responsabilitats polítiques, no oblidarem mai la seva bonhomia; que descansi en pau]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *