Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Sort tenim dels companys com en Hèctor López Bofill o en Xavier Mir que sempre ens estan oferim una lectura positiva de la situació actual respecte a la lluita per la nostra sobirania.
En un bloc vaig definir el verb ?xaviermirització? com l?acció de extreure els punts positius de fets en principi criticables, i en aquest cas vaig posar l?exemple en el bloc Xaviermirització de la proposta d’en Vendrell
En el diari Avui, el Professor de dret de la UPF en Hèctor López Bofill escriu aquest article L’escletxa i la llum a on diu que el pacte nacionalista esta ja anunciat, només manca ficar la data.
Estic molt d?acord amb ells en el sentit de que per reeixir en qualsevol empresa o projecte, sempre fa falta un esperit optimista, visionari, i sobretot confiança amb les seves possibilitats. I aquestes dos companys amb els seus escrits sempre estan alimentant i sobretot aportant noves visions optimistes dins de la penombra que sembla que actualment estem visquem.
No soc un expert en futbol, però si que conec una mica l?entorn de l?esport i per això em prenc la llibertat de fer aquest símil entre un partit de futbol i el que ens esta passant. Anem a jugar El partit de la Independència.
Tots els entrenadors de futbol, sempre diuen que mai s?ha d?anar a jugar a no perdre, ja que normalment en aquest casos sempre al final s?acaba perdent. S?ha de sortit a guanyar i segur de les teves possibilitats.
Els nostres representants polítics, quan surten al camp ja surten en el millor dels casos a no fer el ridícul. Quan el nostre molt honorable Jordi Pujol diu que Catalunya ?pot superar les derrotes però no el ridícul?, subliminalment està dient que segur que perdrem i que com a molt podem obtenir un empat o una derrota digna. El seu deixeble en Mas, sembla que seguint els consells del seu mestre, tampoc te cap ganes de sortir a jugar perquè esta convençut que encara no estem preparats.
Per l?altre costat els companys del PSC-PSOE i el PP ni tan sols diuen que sortim al camp, ja no hi ha res a fer. Com diu el parlamentari Miquel Iceta, aquest partit es una ?collonada? i ens hem de acostumar a veure com juguen els altres , nosaltres no tenim cap dret a jugar perquè el destí ens ha fet que així sigui. Els del PP diuen que encara tindríem que donar les gràcies per poder participar donant-li suport des de la graderia.
El companys d?Iniciativa, creuen que això de jugar el futbol es només per fer perdre el temps i que desviar l?atenció cap altres qüestions mes importants. Però en canvi no dubten a manifestar-se per que es juguin els partits de Palestina.
I que passa a ERC, després de molts anys de dir que teníem tot el dret de jugar aquest partit, ara sembla que tinguin por de sortir al camp. Potser després de veure i viure a prop les capacitats i el potencial de l?equip contrari, han començat a dubtar de les possibilitats reals del nostre equip.
Vet aquí a on realment malgrat les visions derrotistes dels actuals representants polítics, jo crec que podem sortir a jugar i fins i tot guanyar si fem per un costat, reforçar el nostre equip amb iniciatives dins de la nostre societat civil, com les de les plataformes ?Pel dret a decidir? o ?Sobirania i progrés?, donant continuïtat a la manifestació dels empresaris després de l?acte del IESE, creant noves plataformes dins d?altres àmbits, com pot ser el cultural, el esportiu, el periodístics..etc, tot per fer encara més fort el nostre equip.
I per l?altre costat, tal com diu al final en Hèctor López Bofill en el seu article, hem de cercar un nou entrenador, un entrenador visionari que trenqui els esquemes mentals de perdedors que actualment tenim. Un guanyador nat que a més a més tinguin ?una flor al cul?, ja que ens farà falta perquè juguem en camp contrari i amb arbitres espanyols!. Per això necessitem un Johan Cruyff abans que un Javier Clemente.
Però el més bo de tot això es que per Catalunya el partit de la Independència pel sol fet de poder-ho jugar, ja significa que hem guanyat: Hem guanyat el dret a decidir i per l?ull de tot el mon, a partir del moment que els nostres jugadors surten al terreny de joc , Catalunya te tot el dret de decidir la seva Llibertat.
Independent del seu resultat, Catalunya serà sobirana.
I si a més a més guanyem, ja serà l’hòstia!.
I si perdem, dons a preparant-se pel partit de tornada, que aquest serà a casa nostra i amb arbitres estrangers.
Segur que al final guanyem!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em ve de gust dir que l’article a l’AVUI de l’Hèctor López Bofill , "l’Escletxa i la llum", m’ha alegrat el dia. Moltes gràcies.
Estic d’acord amb vosaltres, ens manca moral de victòria, creure’ns de veritat la necessitat indefugible que tenim de la independència per anar millor, ser un país normal i ,afegeixo, persones normals, solvents, desbloquejades mentalment i respiratòriament. Sembla com si cada català i catalana hagués creat una cuïrassa o estructura defensiva per ofegar-se.
Ja n’estic fart de neuròtics, masoquistes i cosiques. La meva persona necessita expandir-se i respirar a ple pulmó. I si ho faig, perquè penso fer-ho, no crec que perjudiqui a ningú.
I si som molts els que ho fem i així ho expressem, la major part de les c’upules tant avorrides dels partits que tenim, hauran de fugir amb la cua entre cames, perquè potser quedaran sols, quan els catalans i catalanes decidim lliurement que som humans sans com la resta de pobles o nacions de la Humanitat.
Com més aviat ho fem el que hem de fer, més aviat gaudirem de la vida amb plenitud. Jo ja m’he apuntat a "Sobirania i Progrés". Apa, marxeta nois!
Per qué la vols la Independència ? Per que encara ens putegin mes que ara ,que només tenim una descentralització ampla?
La gent no n´està contenta dels funcionris de la Generalitat començant pels mossos ,passant pels veterinaris oficials que només fan que putejar les petites industries i botiguerets,siguint amb la sanitat i acabant als instituts.
Qui collons voleu que vulgui la independencia?