He llegit els comentaris que heu fet en escrit Que difícil es sempre reivindicar que soc Català! i realment estic molt avergonyit de la meva incompetència per escriure correctament en la meva llengua.
Sempre he estat un maldestre amb les llengües, de fet si vaig poder anar a l’ Universitat fou perquè el meu professor de llengua espanyola, el català encara no era permès en l’Institut abans del 1978 i també el professor de llengua francesa, en varen perdonar les meves pobres notes i vaig poder anar a fer la Selectivitat.
Vaig estudiar Biologia a la UCB i en els primers anys tot era en castellà.
Fins al tercer any de carrera els professors no varen començar a fer les classes en català. En primer moment vaig continuar escrivint en castellà ja que no tenia ni idea d’escriure en català, però al cap d’unes setmanes vaig decidir escriure en català perquè era estúpid, traduir del català al castellà per escriure i després en el moment de llegir-ho a l’hora de estudiar-lo, tornar-ho a traduir mentalment del castellà al català que es la meva llengua materna i paterna.
Com podeu imaginar el que escrivia, no era pas ni català ni castellà, era una barreja que moltes vegades ni jo l’entenia després.
Però en vaig negar malgrat la meva total ignorància a escriure en castellà. En canvi en el moment de fer l’examen si que escrivia en castellà, però recordo una anècdota a quart de carrera, concretament en l’examen d’Ampliació de Bioquímica, que després de tres hores escrivint vaig canviar del castellà al català sense donar-me comte.
El professor quan em va donar la nota, em va cridar a part i em va ensenyar el paràgraf de l’examen a on vaig canviar del castellà al català. Per mi va esser una sorpresa, perquè jo no em vaig donar comte fins en aquell moment que ho havia fet!. Estava convençut que ho havia fet tot en castellà.
Malgrat les faltes ortogràfiques que vaig fer, vaig obtindre un excel.lent , gràcies al fet de que es tractava d’un examen de Bioquímica i sobretot de que en aquells temps tots els que no es dedicaven a les lletres, teníem molt pocs coneixements de la nostra llengua, començant per molts dels professors.
Es dur ser analfabet de la teva pròpia llengua, per sort els meus pares des de petit sempre varen comprar-me el Cavall Fort i el Tretze-vents, més tard sempre que podien hem compraven llibres en català, jo pel meu compte sempre he llegit en català, em sento molt més còmode. Si puc escriure quelcom en català es mercès aquest munt de llibres que he llegit.
Malgrat tot, estic segur que tinc quelcom genètic que m’ha impedit ser destre amb les llengües, em costa molt parlar i escriure l’angles, en francès, i ara en alemany. Det fet el meu castellà es també dolent i barrejo moltes paraules del català.
Quan el català es va començar a promoure amb la campanya de la Norma, ràpidament vaig intentat canviar la meva parla, em va costar no dir "enxufe" en compte de "endoll", dir "catifa" i no "alfombra", dir "fins després " i no "hasta després", dir "adéu" i no "adios", dir "entrepar" i no "bocadillo"…
Però en canvi hi ha paraules que ara molta gent fa servir en català que per mi em sonen molt estranyes, "lladrà" en compte de "bordar", "aquesta tarda" i no "aquest vespre", dir "aquest any" i no "enguany", dir "distint" i no "diferent", dir "per favor" i no "si us plau", dir "mescla" i no "barreja"…etc
Ara bé, no tinc clar si s´ha de dir "poder" o "pogué", o "tenir que" o "haver que", "saber" o "sapigé"…etc
Em sento molt malament i estic molt avergonyit, però per desgracia durant la meva vida , no he tingut cap moment per estudiar el català. Quatre fills, dues dones, viure en diferents països, estudiar l’angles, ara l’alemany…etc
Ara bé això no treu la meva responsabilitat, prometré que quan tingui l’alemany més coll avall, faré un curs de català per Internet. Malgrat tot, atès a la meva incompetència genètica (no soc l’únic en la meva família) amb les llengües, no crec que mai pugui escriure bé el català.
Però es que tinc tantes ganes d’aportat la meva opinió en aquest moments que considero tant importants per el nostre país, que malgrat la vergonya, aniré escrivint de la millor manera possible en català aquest bloc. Espero que sigueu indulgents.
Moltes gràcies per la vostra comprensió.
Manel des de l’exili.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
<i>Ara bé, no tinc clar si s´ha de dir "poder" o "pogué", o "tenir que" o "haver que", "saber" o "sapigé"…etc</i>
"poder" és la correcta.
"haver de". Ni "haver que" ni "tenir que". Repeteix mil vegades "haver de". 😉
"saber" és l’infinitiu del verb. Per consultar la conjugació he trobat això: http://k.1asphost.com/verbs/ però segur que n’hi ha més…
I l’acalariment: "hem" és una forma verbal del verb haver. "hem de jugar" "hem d’estendre la roba". En català central es pronuncia amb è oberta.
"em" és un pronom de primera persona. "Em sento molt malament", "no em sento espanyol". En català central es pronuncia com a vocal neutra.
Si repasses el text, veuràs que n’hi ha més d’una. Malauradament, és força comú en molta gent. 🙁
Sí no, no es pot esplicar que t’atreveixques a escriure un bloc en català sense saber-ne.
Bona vespre molt de gust i per molts anys.
Tota la comprensió i indulgència del món. També he passat per aquesta etapa d’aprenentatge, i com sóc més gran, he tingut (i tinc) una dona i un sol fill, no he hagut de viure lluny de casa llargues temporades, doncs he tingut molt més de temps per poder estudiar-lo.
Tanmateix, com a desavantatge ha estat la de ser castellanoparlant fins els vint-i-set anys perquè vaig arribar-ne (a Catalunya) amb vint-i-quatre (l’any 1971). Afortunadament el haver-me casat amb una dona de la Segarra em va facilitar molt la feina.
Posteriorment, i ja amb el català com a llengua familiar, vaig poder treure’m el nivell C (al tercer intent).
I ara, amb cinquanta-nou anys, per qüestió de feina, he d’aprendre anglès. Com tu dius, sóc dur de pelar amb les llengües. Però tot té el seu cantó bo: em vindrà bé perquè la exigeixen per poder passar a quart curs de la llicenciatura de Físiques que estic intentant treure’m. Per últim, i espero que no m’acusis de pedant, algunes correccions que em van ensenyar:
-..l’Universat… L’article femení la no s’elideix davant de i, u, hi, hu que no estiguin amb accent gràfic: La Universitat. Però, en canvi, si s’elideix l’Índia, l’única..
– …obtindre..= l’infinitiu correcte és obtenir
Algun en, en lloc d’em, i poca cosa més. Així, doncs, ànims i endavant!!
No t’has de sentir pas tan preocupat per la teva situació. La decisió presa és correcte. Millor intentar escriure en català essent conscient dels errors que deixar-ho córrer.
Alimenta la teva autoestima! Pensa que és difícil reivindicar que ets català des de l’exili. I pel que escrius en els teus apunts, ho fas constantment i sempre que és possible. Ànims.
Jo fa 4 anys que visc als EUAEUAEUAEUA.
Sempre he dit i dic que soc català, i sempre ho acaben entenen- i això que molts americans no saben on cau ni Catalunya ni Espanya.
Un dels cotxes que tenim te la matricula català.
Amb la meva dona vam fer una paradeta a l’Universitat Tecnològica de Tennessee el dia windows on the World, on hi havien molts països representats, l’organització no se com ens va fer un segell de goma per estampar als passaports dels visitants i hi havia un escut amb les 4 barres i Catalònia a sota.
He de dir que l’estand que representava espanya eren estudiants americans de castella.
Resumint, si expliquem qui som , com som i el que ens passa tothom que vol ho entén ) – descendents d’irlandesos, escocesos, coreans, etc.. tenen histories semblants.-
Jo no escric gens be, ara la llengua sols es un aspecte i prefereixo gent que defensa la terra a brillants escriptors que traeixen el país-J. Pla, Vilallonga, etc-
cheap designer handbags online store offer all kinds of designer handbags,they are popular to all people.If you are willing to carry cheap handbags 。our online store is a priority choices for you.I believe that you will draw people’s eyes without doubt. just carry wholesale handbags home.