Molt graciosos

Un grup d’amics no ha tingut millor pensada que anar al carnaval de Mataró disfressats de guàrdies urbans amb un test al cap, en inequívoca referència a un dels lamentables fets que la pel·lícula La ciutat morta ha posat d’actualitat recentment. Com no podia ser d’altra manera, la facècia ha originat una notable polèmica on s’han trobat la llibertat d’expressió, el respecte a persones i institucions, l’oportunitat de l’ocurrència o el seu (mal) gust. Que la broma hagi estat elevada a la categoria d’escàndol públic pel PP local i que un dels bromistes sigui el fill del candidat a alcalde de Convergència afegeix dosis realment suculentes a l’enrenou generat. Val a dir que ja s’han demanat les corresponents excuses per l’afer, que no es volia ferir ningú i que bla-bla-bla…

Estic completament d’acord amb els que s’incomoden amb la idea d’aquesta comparsa (de cinc i no de quatre com s’està dient: n’hi ha un que s’amaga a la foto, potser preveient-ne les conseqüències). Fer burla, ni que sigui indirecta, d’un servidor públic que ha quedat paraplègic en compliment del seu deure (que en això va consistir el primer episodi del drama del 4-F) és deplorable de totes totes, i aquí hi sobren les esperables apel·lacions a la llibertat d’expressió o al caràcter transgressor del carnestoltes. No sempre ha de valer tot.

Ara bé, elevar els fets a la categoria de possible delicte o amenaçar amb denunciar-los a la instància corresponent ho trobo igualment fora de lloc. Per aquesta regla de tres, es col·lapsarien els jutjats de guàrdia amb la continua interposició de denúncies de tota mena d’escrits, dibuixos, actuacions, frases, piulades o apunts de bloc que transgredissin les molt subjectives línies de l’ofensa personal, el respecte a idees o creences, la correcció política, el mal gust o allò que antigament es coneixia com “moral i bons costums”.

No donem més feina als jutges, que no se la poden treure de sobre. El millor càstig pels cinc graciosos de Mataró seria la indiferència, però com que és obvi que això no ho aconseguirem parlant-ne, haurem d’apostar per la desmemòria i dir que tal dia farà un any i oblidarem l’assumpte. O millor dit, veient com evolucionen els temps, tal hora en farà vint-i-quatre.

[Imatge: Vilaweb]

Un pensament a “Molt graciosos

  1. Uns altres que han tingut el seu minut de glòria…
    [“El fill insensat és el turment del seu pare i l’aflicció de la qui el va infantar” Proverbis 17:25].

    Se’ls podria haver dit que
    “En poder de la llengua hi ha la mort i la vida,
    i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit”
    [Proverbis 18:21].

    En qualsevol cas,
    “Fins el neci, si calla, passa per savi;
    i per intel·ligent quan clou els llavis”
    [Proverbis 17:28].

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *