Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

9 de febrer de 2015
0 comentaris

D’on ve el talent (Joan Veny)

“La passió dialectològica del doctor Veny va lligada de manera natural per la curiositat etimològica i el seu deler per conèixer les arrels històriques de cada paraula. Ja m’he referit, ben intencionadament, a la paraula talent, no debades tema del seu primer estudi etimològic (1957), aviat seguit de tantes i tantes aportacions, una més interessant que l’altra, i que suposen contribucions sobre aspectes negligits i sovint ignorats de la cultura popular, que ens obliguen a fixar la mirada en la quotidianitat i l’entorn natural, com ara l’estudi dels mots relacionats amb l’esternut (1963-1968), o tan plens de saborino com el de “De re ficaria: cat. ‘bordissots’ i ‘paratjals'” (1981), el dedicat a les “figues malenquines” (1988), al “catxel” (1989), i als vins catalans (1993), o els que tracten dels noms catalans del “grill” (1988), la “saura o gralla” (1993), la “fredeluga” (1986), i el mosquit (1997), etc. Esment a part mereixen monografies tan casolanes com “quedar amb ses llànties” (1995), o tan divertides i inoblidables com “erotisme i litúrgia en els noms del QUETSÉMPER” (1986).”

(Del pròleg d’Albert Hauf i Valls a la Miscel·lània Joan Veny, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat; el lingüista mallorquí Joan Veny i Clar ha estat guardonat avui, ben merescudament, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes)

[Imatge: www.iec.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!