D’Ítaca a Sísif

Mentiria si digués que em sento satisfet de l’acord aconseguit ahir després d’una maratoniana reunió entre Mas, Junqueras i les tres “Catalines”, sigui dit amb tot l’afecte del món. Aquesta fugida endavant, aquesta nova mostra d'”anar-hi anant”, aquesta procrastinació, té més a veure amb un donar-se temps davant la falta del verdader acord (el que tothom esperava: eleccions al març amb les llistes que fessin falta) que en culminar el procés, per molt que es disfressi amb allò ja tan suat de “cal tenir-ho tot ben lligat, etc.”.

No he estat mai partidari de tirar pel dret ni de precipitar-se, però aquesta vegada, francament, he quedat ben decebut de la solució trobada al sudoku: l’esclat d’il·lusió del 9-N i les atractives propostes tant de Mas com de Junqueras (encara que calgués encaixar una amb l’altra) han derivat en una nova pròrroga del viatge a Ítaca cap a la llibertat nacional. Una travessia que es trobarà en no pocs obstacles, previstos o no: caldrà pactar pressupostos, legislació, possibles remodelacions de govern i acabar el full de ruta per al 27-S, i ho hauran de fer els dos partits que, justament abans de l’acord (o no-acord) d’ahir es tiraven els plats pel cap via SMS per sorpresa i desencís de la soferta societat catalana. Hi haurà unes eleccions municipals entre mig, que actuaran d’element distorsionador, amb l’auge d’atractives ofertes polítiques reàcies al debat sobiranista, i que ens donaran uns resultats (en vots i en nombre de regidors), fàcilment manipulables. Hi ha més circumstàncies que ens haguéssim evitat anant a les urnes al març: com serà l’Onze de Setembre d’enguany, al començament de la campanya, reivindicatiu o festiu, unitari o embrutit per la pugna partidista? Quina tàctica seguirà el govern espanyol coneixent amb tanta anticipació el calendari català? Contraprogramarà amb unes eleccions espanyoles?

Obstacles, dubtes, preguntes que ja no podrem evitar, en ares d’un acord costosament aconseguit però que acabarà convertint el viatge a Ítaca en una versió moderna del mite de Sísif, aquell personatge que quan estava a punt de fer el cim amb una pesada pedra, li rodolava muntanya avall… i havia de tornar a començar.

[Imatge: www.fotolog.com]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *