El Malecón espera

Cuba és un país fascinant en molts aspectes, que m’agradaria visitar, però em tinc promès a mi mateix que no hi viatjaré mentre no sigui una democràcia. Aquest objectiu, aquesta intenció, són avui una mica més propers amb l’anunci que han fet els governs de Washington i de L’Havana de refer les relacions diplomàtiques després de cinquanta anys de donar-se l’esquena.

Els temps canvien. La guerra freda ja és història i l’antiamericanisme cubà, sigui polític o econòmic, que tants inconvenients comporta en aquella illa potser s’explica només per mantenir l’orgull que suposa haver fet front a la primera potència mundial durant tants anys. Per la seva banda, el govern dels Estats Units, de la mà del president Obama, ofereix la seva faiçó més conciliadora accedint a aquesta mesura de distensió. Cal aprofitar l’ocasió perquè ben aviat el dirigent mulat podria ser substituït pel menys despert de la família Bush, no massa interessats en les bones relacions amb el règim cubà.

La notícia ha estat donada pels dos màxims mandataris en sengles compareixences públiques. El visionat de les dues intervencions és ben il·lustratiu del que són un i altre règims polítics: la claredat i desimboltura d’Obama contrastaven amb la posada en escena ancien régime de Raúl Castro (lectura cansina, decorat de la sala, tot). Decididament, el règim fa figa. Que es donin pressa amb els canvis, que tinc ganes de passejar-me pel Malecón ben aviat…

[Imatge: Viquipèdia]

 

Un pensament a “El Malecón espera

  1. -Cuba és un fascinant en molts aspectes…- i ni tan se val hi has estat?!!
    Quin és el teu concepte de democràcia? Tal vegada la dels EUA?
    Pel que estàs dient el fet d’arribar a un acord amb Obama fa què comencen a caminar cap a “la democràcia”, què vol dir això? que quan feien i fan acords amb altres governs no caminàven cap a la democràcia? solament són democràtics els Estats Units d’Amèrica!! això és el que es desprén d’aquest article!!
    No he estat mai als EUA, no els conec pas, per tant no opinaré del que passa allà dins. El què si que conec és la seua política exterior i les conseqüències de la mateixa. Política implemantada per totes i cadascuna de les administracions que han ostentat el poder, sense cap excepció, des que tinc una mínima base política. I sota el meu punt de vista els EUA són la definició exacta d’estat imperialista i estat terrorista.
    -Antiamericanisme cubà que tants problemes porta a aquella illa?!!!!- quines perles escrius company!!!!!
    Si si, els EUA desinvoldre’s es desinvolven amb moltíssima soltura! ara, això de que siguen clars… Com de clars? com quan armen a l’estat islàmic per un costat i el combaten per un altre? o tan clars com amb les cèlebres armes de destrucció massiva…
    Un consell, deixa d’aplicar filtres capitalístes a Cuba. Perd els prejudicis i ves-hi, però ves-hi ara!! abans que entri tot això que tu anomenes democràcia!!!
    Ara és quan és vertaderament especial i diferent a tot allò que pugues imaginar!! ves allà i oblidat del dollar (CUC), viu amb pesos cubans, viatja amb camió, hores i hores plantat i passant molta calor, ix del circuit turístic i coneix l’autèntic cubà, aquell que no et demanarà un dollar a cada cantonada de l’havana vieja o t’intentarà vendre puros havanos a Trinidad o Pinar del Rio. Coneix els qui t’oferiran tot el que tenen sense res a canvi i copsa quin és el seu vertader estat d’ànim i quines les seues inquietuts. Llavors tindràs una xicoteta mostra per poder opinar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *