Torna la Marató

Em produeix una certa fatiga la Marató de TV3. Entenguem-nos: no la seva intenció, ni les històries personals (a vegades dramàtiques) que s’hi mostren per sensibilitzar-nos, ni els resultats que tant en termes econòmics com d’avenços científics milloren any rere any. Tot al contrari, són dignes de respecte, suport o elogi.

Parlo més aviat de l’atabalament a què ens sotmet la cadena televisiva des de molt abans del diumenge de referència (avui) fins a molt després. El mateix èxit de la iniciativa ha fet que TV3 hi dediqui molt més temps, interès i atenció informativa del que en pura lògica caldria, fins a produir en mi, i vull creure que en més espectadors, una certa saturació.

A principis de novembre ja comencen amb el disc: que si un cantant, que si una cançó, que si una versió nova… Després es treuen de la màniga el llibre de la Marató. Seguidament es revela el gran secret que ens té a tots intrigats: qui presentarà les 15 hores de programa. No falten les imatges d’una gran sala amb interminables taules amb telèfons, el número de línies, com es munta l’operatiu… Els assajos, que no faltin els assajos. En fi, que quan arriba el diumenge D ja tens unes certes ganes que sigui dilluns. Per cert que, traient un encant al fet de poder engrossir el pot de diners acumulats avui, resulta que es poden fer ingressos molts dies abans… i molts dies després. Un pot que ens és anunciat cada ics hores de programa amb gran entusiasme per part dels presentadors (aquest any el “visitant” Quim Masferrer i la Mònica Terribas, més calmada que abans) i rebut pel públic com si realment fos destinat a ells, a jutjar per l’eufòria desplegada.

 

Un pensament a “Torna la Marató

  1. A parer meu, aquests excessos no arriban a l’estulticia de La Grossa, verdadera clavagera social i màquina frustrant de lladrocini i corrupció popular.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *