Divendres negre

Oi que sona malament això de “divendres negre”? Doncs dit en anglès (black friday) queda molt més in. El terme designa, me’n vaig assabentar abans d’ahir, el dia posterior al d’Acció de Gràcies (el del gall dindi) en què tradicionalment s’inicien les compres nadalenques als Estats Units, motiu pel qual s’ofereixen descomptes als comerços. Expliquen que això de “negre” prové del fet que els botiguers canvien els números comptables vermells a negres gràcies a l’increment en les vendes.

Ha faltat temps perquè l’invent s’implantés aquí, vulgues que no. Com va passar en el seu moment amb el Pare Noel cocacolitzat (lamentable desfiguració de Sant Nicolau) o més recentment amb el detestable Halloween, una nova moda nord-americana ha plantat les seves arrels només pel fet de ser-ho. Sigui com sigui, les grans superfícies perquè tot el que fa olor d’Amèrica els excita, i els petits comerços perquè no saben fer altra cosa que imitar les grans superfícies a l’hora de vendre, el cas és que tothom s’ha apuntat a la moda (moda que ja no hi haurà manera de treure’s de sobre, és clar) penjant el cartellet de marres a la porta per mirar d’atreure com sigui el consumidor i la seva cobdiciada targeta de crèdit.

Desenganyem-nos, no deixen de ser unes rebaixes encobertes abans d’hora, amb pedigrí anglosaxó, això sí, tan tramposes com les “vendes especials”, les “setmanes fantàstiques” o els equívocs outlets, de roba tarada o passada de moda. Què hi farem, és la llei de l’oferta i la demanda o, dit d’una altra manera, el dret a vendre i a no comprar.

[Imatge: www.brooklynbuzz.com]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *