O ara o potser mai

Només des de l’estricte tacticisme, digueu-li “putarramonisme”, es poden entendre les actuals dilacions dels partits sobiranistes per llançar-se a la piscina de les eleccions d’una vegada per totes. Tot hi és favorable: la societat engrescada després de l’èxit del 9-N, Espanya completament desorientada i sumida en una profunda crisi sistèmica, els principals mitjans i opinion makers mundials perfectament al cas del nostre cas (valgui el joc de paraules). Què li falta a la nostra classe política, que darrerament ha donat més d’una i més de dues mostres d’altura política, per consensuar una altra data i una altra pregunta (o proposta programàtica)?

Queda poc temps. Si els catalans no anem abans a les urnes, les eleccions municipals del maig es transformaran en una indigesta experiència, els resultats de la qual seran interpretats de forma ben diferent per tothom, amb un ull posat al seu color polític i l’altre a la seva població de referència. Per al sobiranisme seran faves comptades, però no n’hi haurà prou per transformar-lo en un 14 d’abril, crec jo. Per als contraris a la nostra llibertat nacional, cada ciutat i cada poble seran un escenari diferent i no els faltarà raó.

Després vindrà l’estiu, amb la dispersió social pròpia de la canícula. No em vull imaginar quin Onze de Setembre tindrem, passant-hi de puntetes o intentant un circense “més difícil encara” de resultats incerts. I després ja tocaran les eleccions espanyoles… perquè Catalunya encara formarà part de l’estat si no hem pres la gran decisió abans. Les noves Corts i el nou govern poden ser protagonitzats per cares també noves, rejovenides i amb un missatge aparentment més atractiu (recalco aparentment) per als catalans que, coneixent-los (coneixent-nos), pensaran (pensarem) per si: “calla, potser ara sí que ens entendran”. I tornarem a la casella de sortida. Quina fatiga.

Corre per la xarxa la proposta de fer eleccions al Parlament el diumenge 8 de febrer. Potser que les entranyables Catalines proposin a la ciutadania un altre (i darrer) esforç: convèncer els nostres polítics perquè no deixin escapar l’ocasió històrica que tenim al davant dels nassos.

[Imatge: www.ara.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *