Les aigües turbulentes

S’ha de reconèixer que la formació que en aquests moments està més a l’alçada del que demana la gent és la CUP. Mai no m’hagués imaginat haver de lloar un grup que es troba notòriament allunyat de la meva manera de pensar (i em remeto a molts apunts en aquest mateix bloc), però m’està sorprenent agradablement com gestiona el tempo turbulent que està travessant el sobiranisme els darrers dies. Sensacions que confirmo després de sentir l’entrevista al seu actual portaveu, David Fernández, el de les sandàlies i les samarretes en segons quines situacions inadequadament usades, per dir-ho elegantment.

David (segur que li agrada que l’esmentin pel nom i no pel cognom, inclòs un desconegut com jo) transmet un sentit de la responsabilitat del temps en què ens ha tocat viure, una responsabilitat que no ens vam imaginar mentre la CUP era poc més que uns agrupaments més o menys connexos d’individus disposats a anar en contra de tot i a favor de res. Un sentit de la responsabilitat que fa compatible la defensa amb fermesa de les seves idees amb la cerca d’un consens entre els grups del dret a decidir (“junts però no lligats”, frase que m’ha encantat) o parlant amb un punt de pudor del seu feeling amb el president Mas. I entremig, paraules-concepte com “converses”, “matisos”, “sensibilitats”…

De fet, si estic parlant bé de l’entrevista al cupaire és perquè estic d’acord amb moltes coses de les que hi diu (potser amb l’excepció d’allò de la “feminització de la política”, per aquí no hi passo): per exemple, el considerar prioritària una unitat d’objectius amb la vista posada al 9-N (triar camp) davant de les diversitats ideològiques (ja formarem equips més endavant); per exemple, a la inversa, posar les sensibilitats polítiques (ben variades, com tota societat normal) per davant d’una llista unitària a les properes eleccions, en la qual no hi creuen (com jo).

Responsabilitat. Actitud diametralment oposada a la de Joan Herrera (ICV), amb un sentit de l’oportunitat que fa feredat. Després de dir que ell no pensava votar el 9-N (segons declaracions a un diari espanyol, això s’ha de tenir en compte), ara sembla que s’ho repensa, però sense aclarir res. Que la consulta no era una cosa que els entusiasmés ja ho va demostrar la seva companya Dolors Camats quan va dir, així de feliç, que si no es podia fer tal dia ja la faríem més endavant… De fet, destacats dirigents de la formació comencen a neguitejar-se pel que creuen unes inexplicables ziga-zagues, no gaire llunyanes en el temps i en el concepte d’aquell puta-ramonisme tan i tan criticat per ells mateixos. Vénen dies divertits, no hi ha cap mena de dubte.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!