Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

4 d'octubre de 2014
0 comentaris

La reunió del DUI

La setmana ha acabat tant trepidant com va començar. Em refereixo al procés sobiranista, lògicament. Quedaran per a la història les imatges d’aquest matí, amb casi tots els alcaldes de Catalunya (en faltava algun, llastimosament) desfilant en corporació cap a la Generalitat de Catalunya amb la vara en una mà (m’informa un amic que aquest estri és d’importació castellana: és cert?) i la moció de suport al 9-N a l’altra; i sobretot, la imatge d’aquests mateixos alcaldes cridant in-de-pen-dèn-ci-a al pati del Palau. Impressionant, emocionant.

Però sense desmerèixer l’acte d’avui, amb tot el seu simbolisme, el que verdaderament va ser transcendental va ser el d’ahir. Els sis líders de les quatre forces parlamentàries a favor de l’elemental dret a decidir es van tancar les hores que van fer falta, com si d’un conclave es tractés, fins que en va sortir una fumata, que va resultar ser blanca. He de confessar que em causa una gran satisfacció, fins i tot plaer (espero que s’interpreti bé aquesta paraula), veure polítics tan antagònics ideològicament posar-se d’acord per temes de país. Des de la Solidaritat Catalana de 1906 fins a la fixació de la data i pregunta. Ahir no va ser una excepció, i vam contemplar demòcrata-cristians, verds o esquerres alternatives situar-se rere el president Mas sense cap ordre protocolari i en companyonia, transmetent a una opinió pública a vegades amb l’ai el cor, un missatge que podríem resumir en allò de “ha anat bé” del president.

No sabem què es va discutir en les intenses hores d’ahir al saló de Montserrat ni tampoc sabem ara què es va decidir exactament. Jo crec que ahir els nostres representants van proclamar una mena de DUI, on la D significa “discreció” (no donar innecessàriament informació a l’enemic i evitar les xerrameques que darrerament havien protagonitzat alguns significats polítics), la U significa “unitat” (suprem valor al qual caldrà sacrificar qualsevol altra cosa) i la I significa “imaginació” (en caldrà molta per esquivar els obstacles de tota mena per aconseguir l’objectiu desitjat).

Una imaginació que s’ha posat en marxa avui mateix amb l’enginyós anunci de la Generalitat: l’espot del 9-N, que ja no es pot emetre, es deixa veure un moment succeït per un text en negre explicant la situació i adreçant els ciutadans a la web i al 012. Hi veig dos missatges: un, suggerint una censura, i un altre dient que tot continua endavant amb completa normalitat.

Sense que tingui a veure directament amb el procés sobiranista, la setmana també ens ha deixat tres perles informatives, totes tres marca España, que ajudaran més a convèncer els indecisos catalans que tot un exèrcit de voluntaris de l’ANC: l’escàndol de les targetes de Bankia, la inundació del túnel del TGV a Girona i la resolució del cas Castor, amb indemnització al senyor Florentino, a pagar durant trenta anys entre tots els contribuents. Si això no convenç de la necessitat de separar-se d’aquesta gent, ja em direu què.

[Imatge: Vilaweb]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!