Ja volem

Ha esclatat el futur. Ahir el Tribunal Constitucional espanyol, aquell format per dotze membres amb una mal dissimulada adscripció política, aquell que està presidit per un que va votar “no” al referèndum constitucional, aquell Tribunal dic, va admetre a tràmit els recursos de l’estat contra la consulta, i ho va fer a una velocitat meteòrica, que ja voldríem per a tràmits justificats. Des que es va produïr el temut (i previst, no ens enganyem) pas, els fets s’estan precipitant. Domina en l’inconscient col·lectiu, crec, la sensació d’haver emprès el vol sense saber massa bé si l’avió té prou carburant i si els comandants actuaran amb prou perícia davant les presumibles turbulències. Només una cosa és segura: els passatgers ja no volen tornar a l’aeroport d’origen.

El govern ha fet avui el que no tenia més remei que fer: suspendre la campanya institucional sobre la consulta. Llàstima que, a l’hora de justificar-ho, hagin tret el caparró els fantasmes d’una altra època, en forma d’explicacions més o menys elíptiques per no dir ben bé el que no es vol sentir.

Que la societat continua una passa per davant dels seus representants ho ha demostrat hores2014-09-30 plaça després a les places dels ajuntaments de tot Catalunya. Sense permetre’s la rendició, sota la pluja, pertinaçment, persones de totes les edats s’han donat citat de nou per reclamar el dret més bàsic d’una persona en tant que ciutadà: el dret de vot. I novament el clam ha estat pacífic, festiu i multitudinari.

2014-09-30 concentracióA Tarragona s’ha omplert tota la plaça de la Font. Potser és la primera vegada a la història que això passa per a un acte polític de signe nacional. Notable presència de samarretes i cartrons grocs, estelades i la bandera negra que en l’any del Tricentenari s’ha fet present a molts llocs: “lliures o morirem”. Parlant de fets històrics, els organitzadors ens tenien preparada una sorpresa: qui ha fet la lectura del manifest ha estat l’historiador Jaume Sobrequés. Després han seguit en els parlaments la presidenta d’Òmnium Rosa Maria Codines i el responsable de l’ANC, el blocaire d’aquesta casa Albert Cortès. L’amic Salvador Pallarès, sorpresivament, també ha adreçat unes paraules a la concurrència, que ha acabat l’acte cantant “Els segadors” per duplicat: primer espontàniament i després acompanyant la interpretació dels Sacaires.

Els Sacaires són els que toquen el sac de gemecs. Ja fa temps que Catalunya ha deixat de gemegar, per passar a prendre la iniciativa i decidir el seu futur. Ara cal que els seus representants estiguin a l’alçada dels esdeveniments. Bé, a una certa alçada ja ho estan. Recordeu que, en aquests moments, ja estem volant…

[Imatges: dos aspectes de la plaça de la Font aquesta tarda; fotos, autor i xarxes socials]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *