Els tennistes no volen dones

La designació d’una dona, de nom Gala León, com a capitana de la selecció espanyola (masculina) de la Copa Davis ha suscitat reaccions diverses, que van des de la sorpresa fins a comentaris que tenen el seu què. Per exemple, els de l’entrenador Toni Nadal (que crec que és l’oncle de Rafa Nadal i antic jugador del Barça), que ha dit literalment que aquest nomenament “pot comportar una dificultat logística” i que “és incòmode que hi hagi una dona quan et passes molt de temps al vestidor amb poca roba”.

És fascinant com el nostre món va creant petits problemes després d’aconseguir, amb molt d’esforç, solucionar els grans. Quan a les societats avançades (o així) es va imposant la igualtat de sexes, per exemple designant per a una funció esportiva una persona sense tenir en compte què té entre les cames, resulta que, com que aquesta igualtat no està del tot aconseguida (i la prova és la discriminació sexual a la majoria de disciplines), es crea un nou i inesperat problema.

Quan el senyor Nadal diu que és incòmode que hi hagi una dona en un vestidor ple d’homes, no sé ben bé si la incomoditat és per a ella o per a ells. Se suposa que les declaracions de Nadal estan formulades des de la més estricta i ortodoxa heterosexualitat que continua dominant l’esport en ple segle XXI: des d’aquesta perspectiva, què millor per a una dona que veure’s rodejada de tios en roba interior?, què millor per a un conjunt d’homes que els entri una femella amb total naturalitat? Però deixem lúbriques insinuacions i anem a supòsits més pràctics: la dona entrarà al vestidor, m’imagino, per donar instruccions, fer una xerrada, donar ànims després d’una derrota o celebrar una victòria, però no m’imagino que qualsevol d’aquestes accions “incomodi” als jugadors de tennis; i d’altra banda, m’ha fet gràcia això de que es passen “molt de temps” al vestidor: es dutxen i es vesteixen i prou, no? O és que fan més coses, no sabem quines, que els obliguen a estar “molt de temps” al vestidor i que serien inoportunes davant d’una dona?

La protagonista de tot l’afer ha tingut el detall de solidaritzar-se amb aquestes preocupacions dels tennistes i ha declarat, al seu torn, que abans d’entrar al vestidor, trucarà a la porta. No sabem si és perquè tinguin temps de tapar-se les vergonyes: seria realment galdós que tota una directora d’equip esportiu s’hagués d’estar a la porta esperant que els seus pupils estiguessin presentables d’acord amb unes normes morals que crèiem ja superades, almenys al món de l’esport. Per cert, com s’ho fan tots aquests equips femenins que tenen un home com a entrenador? Truca a la porta i s’espera o entra directament, sense donar importància a la “incomoditat” d’ell i d’elles?

A la societat li queda encara molt camp per córrer en el terreny de la igualtat absoluta. El fet aquest del tennis espanyol em recorda els marrameus que encara ara ocasiona la presència de dones en ambients tradicionalment i fins fa poc únicament masculins: exèrcits, determinades professions dures o perilloses, etc. Tornem al de sempre: fins que no deixem de pensar obsessivament en el concepte “sexe” en moltes esferes (la denominada “perspectiva de gènere”), fins que no quedi reclòs als àmbits on està justificat, no podrem culminar el vell somni de la igualtat sexual, i continuarem sentint declaracions com les de Nadal i companys de viatge.

[Imatge: www.laprovincia.es]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *