Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Una de les darreres atzagaiades centralistes contra el procés sobiranista és advertir-nos que qualsevol iniciativa o projecte, text o actuació que tinguin com a intenció modificar l’estructura territorial de l’estat han d’adequar-se forçosament a la Constitució de 1978, però no perquè és una llei superior a altres sinó perquè és una mena de text fundacional de l’estat espanyol. Com si abans no hagués existit res, només el caos.
Tant és així que el president Mas va haver de recordar a la intrèpida Soraya Santamaría, l’autora de l’admonició constitucionalista de l’altre dia, que ell era el president número 129 de la Generalitat de Catalunya. Sis-cents anys després de que el primer, Berenguer de Cruïlles, morís, Soraya encara no havia nascut. La Generalitat, a més, fou restaurada i, per tant, reconeguda legalment per l’estat el 1977, abans de la Constitució. Cal posar en valor aquest fet de la restauració, fruit de la “componenda” entre Tarradellas i Suárez, enmarcada en l’ara tan denostada transició espanyola. Com es veu, aquell període de pactes, renúncies, oblits i tapar-se les vergonyes va deixar alguna decisió que ara ens va molt bé per capejar el temporal que se’ns ve a sobre.
Comencem una de les setmanes més decisives de la nostra feixuga ruta nacional. Del que passi aquesta setmana en depèn que en pocs mesos tinguem ja el president número 1 de la República Catalana, el 130 de la Generalitat… o cap dels dos.
[Imatge: foto Pérez de Rozas, memorialdemocratic.gencat.cat]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la Generalitat actual va ser reinstaurada -enllaçant amb Terradelles- abans de la Constitució i l’estat de les autonomies. De fet, vàren ocupar la nostra Generalitat pel encabir-hi una autonomía de “café para todos” En van pervertir la funció i ho vàrem consentir. Per això uns i altres parlem en termes diferents del poder de Catalunya. Ells no li volen donar més valor que a la autonomía d’Extremadura, posem per cas. El nostre conflicte té l’arrel en el reconeixement jurídic i polític del que som.