31 de juliol de 2010
0 comentaris

Diari d’Irlanda: primer dia a Dublin

30 i 31 de juliol

 

Vam agafar un taxi que per poc més
de 20 euros ens va dur Dublin Interntional Youth Hostel. El taxista,
força amable, ens va preguntar d’on veníem i al dir-li
que de Barcelona va dir que aleshores erem de Catalunya i que ja no hi hauria
més “bullfightings” a Barcelona. Ens va explicar com ho
havíem de fer per anar al centre i Temple Bar a peu des de
l’alberg

30 i 31 de juliol

 

El dia 30 a les 10:40 de la nit agafem
un vol des del Prat cap a Dublin amb la companyia Air Lingus. Surt de
la terminal 2 B, fet que no indicava la reserva, i com no podia ser
d’altra manera primer vam annar a la T1… També cal dir que
vam intentar fer el chek-in en línia i no vam poder, i un cop
al mostrador de la companyia a l’aeroport ens van dir que s’havia de
fer allà. Ens hagués tranquil·litzat més
que la web ho comuniqués en lloc de donar error quan volies
fer el famós chek-in. A banda d’això cap problema, poc
després de les 12 de la nit (hora local, la mateixa que a
Canàries però amb més fred) érem a
Dublin.

 

Vam agafar un taxi que per poc més
de 20 euros ens va dur Dublin Interntional Youth Hostel. El taxista,
força amable, ens va preguntar d’on veníem i al dir-li
que de Barcelona va dir que aleshores erem de Catalunya i que ja no hi hauria
més “bullfightings” a Barcelona. Ens va explicar com ho
havíem de fer per anar al centre i Temple Bar a peu des de
l’alberg.

 

L’alberg per sort és obert les
24 hores i força gran i laberíntic, amb uns
responsables força amables. Uns quants parlen català o
castellà, i fet un noi de Lleida ens ha confesat que va venir
a Dublin a aprendre anglès i de fet s’hi pot viure parlant en
castellà fins al punt que el seu objectiu original no l’ha
acomplert gaire. I aquí s’ha quedat treballant a l’hostal.

De bon matí hem anat esmorzar a
“la capella”, decorada amb moltes banderes, inclos la ikurriña,
però la catalana no. I després hem anat passejant cap
al Trinity College, a l’altra banda del riu, passant pel Garden of
Remembrance en honor als caiguts per la llibertat d’Irlanda i la GPO
(General Post Office) escenari de la proclamació de la
República d’Irlanda durant l’alçament de Pasqua de
1916.

 

Finalment hem vist el Bank of Ireland
(antiga seu del Parlament), l’estàtua de la Molly Malone i el
famós Trinity College. Hem passejat per les seves places i
jardins i hem decidit no fer cua per pagar els 10 euros que dónen
dret a veure una pàgina del llibre de Kells durant breus
segons. Per Internet es pot admirar amb més calma i gratis…

 

Hem inspeccionat diverses botigues de
souvenirs i val a dir que mostren infinitament més bon gust
que les de Barcelona i d’altres llocs. I finalment cap al Temple Bar,
a fer les primeres Guinness i dinar un estofat de carn i un peix amb
patates i pèsols boníssims al l’Ault Dubliner, en un
raconet al pis de dalt la mar d’acollidor. Quan hem sortit plovia
força i hem parat a fer un cafè que fer cert són
bastant dolents i caríssims per poder anar al lavabo. Hem
passat per un super per comprar el sopar ja que tenim una cuina a
l’hostal. Hem deduït que mengen coses més aviat estranyes
i poc variades, i finalment ens hem decidit per uns espaguetis amb
formatge ratllat i salsa al pesto, ja que a més la verdura és
caríssima. Finalment cap a l’hostal a endreçar les
bosses ara que no hi ha gent dormint i cap a escriure el diari.

 

Hem hagut de comprar un adaptador pels
endolls al mateix alberg ja que com en la majoria de coses, aquí
funcionen diferent. Un fet que ens ha cridat l’atenció és
que la ciutat és plena de heavys i de hooligans d’algun equip
d’algun esport que llueix el color verd.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!