“A nosaltres no se’ns té més que per pobres ciutadans: els bons ciutadans són els patricis. Amb el que fa esclatar els que manen, nosaltres ens alleuaríem; i sols que quan hi eren a temps, ens haguessin donat les seves sobres, hauríem pogut creure que ens auxilaven per humanitat. Però ells es pensen que som massa cars; essent així que la flaquedat que ens afligeix i la misèria que portem damunt fan l’inventari, punt per punt, de les seves abundàncies: el nostre sofriment els és com una mena de guany. Vengem-nos-en amb els nostres garrots, abans de tornar-nos podridura. I és la fam, bé ho saben els déus, és la fam la que ens fa parlar, i no pas la set de venjança”.
William Shakespeare: Coriolà (fragment).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!