Les aigües turbulentes

“Durant els dos anys següents, Maurice i Clive disfrutaren de la més gran felicitat que qualsevol home sota les estrelles pot esperar. Per naturalesa eren afectius i constants, i, gràcies a Clive, extremadament sensibles. Clive sabia que l’èxtasi no pot durar, però pot fressar un camí per alguna cosa duradora, i contribuïa a enfortir una relació que romania. Si Maurice li feia l’amor, era Clive que el preservava i feia que el seu cabal regués el jardí. No podia suportar que se’n perdés ni una gota en amargueses o sentimentalismes i, a mesura que passava el temps, s’abstingueren de fer-se promeses, o tan sols carícies: – Ja ens ho hem dit tot – deien. La seva felicitat era l’estar junts; irradiaven la seva placidesa als altres, i això els permetia ocupar el seu lloc a la societat.”

Edward Morgan Forster: Maurice (fragment).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!