20 de maig de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Entrevista a Josep Garganté, candidat d’Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees

“Cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, diran que és part d’ETA”


Laia Altarriba, Barcelona

  
Dimarts, 19 de maig de 2009 11:44

>> Entrevista a Josep Garganté, candidat d’Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees

Fa
un any Josep Garganté impulsava la vaga d’autobusos a Barcelona per
aconseguir dos dies de descans setmanal. Ara és el primer candidat pels
Països Catalans (ocupa el tercer lloc de la llista estatal) de la
candidatura Iniciativa Internacionlista, que l’Estat espanyol vol
impedir que es presenti a les eleccions europees del proper 7 de juny.

>> Demà dijous 21, el Grup de suport dels Països Catalans a Iniciativa Internacionalista ha organitzat un sopar solidari a les 9 del vespre a la Casa Palestina (Barcelona)

Per què vas decidir donar suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista?
Bàsicament
perquè conec la gent que aquí estava organitzant el tema i em donen la
confiança de saber que són persones que estan movent-se per millorar el
seu entorn (sigui laboral, social, etc.) i, per tant, aquesta
candidatura seria una proposta de denúncia de l’estat de coses actual i
una aposta contra els que manen des de fa massa anys.

Els mitjans de comunicació parlen majoritàriament de “candidatura abertzale”. Com la definiries tu?
Que
la COPE i l’ABC, primer, i la resta de gran mitjans de comunicació,
després, acusin Iniciativa Internacionalista d'”abertzale” o de formar
part d'”ETA-Batasuna” el que fa és confirmar-me que aquesta candidatura
és un problema per tots els rics que ells representen, cosa que és un
gran honor. Penso que la candidatura es defineix per si mateixa en dir
que som internacionalistes, per molt que els molesti als miserables
directors dels grans mitjans de comunicació.

S’ha
presentat com un valor el fet que la composin persones de tot l’Estat
espanyol. Però moltes catalanes i catalans poden dir que l’important és
reforçar la lluita del nostre país, enlloc de participar en projecte
estatals. Què en penses?

Doncs, la veritat que per a mi no
té importància aquest debat, és purament circumstancial. Crec que s’ha
donat aquesta oportunitat i s’ha tirat endavant. Qui no arrisca no
guanya. A la vegada, crec que la feina feta com a candidatura no ens ha
tret de la nostra feina habitual. Personalment, jo he continuat amb la
meva tasca sindical i anant a treballar al bus.

Sent una candidatura internacionalista, consideres que pot aportar alguna cosa a les lluites dels Països Catalans?
Doncs
il·legalitzant la candidatura la “Justicia Española” ja ha aportat una
classe magistral de com funciona i quins interessos defensa. S’ha
traslladat la negació del dret a presentar-se a unes eleccions d’Euskal
Herria a tot l’Estat espanyol. Ells mateixos s’han deslegitimat com a
suposats “demòcrates”. Si finalment ens hi poguessin presentar i
s’aconseguís, com a mínim, un eurodiputat, doncs evidentment la
situació de la gent treballadora dels Països Catalans podria fer-se
escoltar més a Europa. Encara que fos només per cagar-se amb tots els
polítics xupòpters que estan allà ja ha valgut la pena tot l’esforç
realitzat.

T’ha sorprès la decisió de l’Estat espanyol d’actuar contra la candidatura?
A
mi, personalment, no. De fet, havíem fet una porra sobre el tema amb
alguns companys i companyes de feina i he guanyat. Evidentment, molts
treballadors i treballadores d’autobusos de TMB i moltes amistats que
sabien que hi havia la candidatura s’han quedat sorpresos. Per això
deia abans que ells, els que s’autoanomenen constantment demòcrates,
s’han posat en evidència.

Què en penses de la declaració
de Willy Meyer, d’IU, dient que s’ha de respectar la decisió dels
tribunals i anul·len la candidatura?

Doncs que la gran
majoria dels dirigents d’IU s’han convertit en l’esquerra capitalista i
que accepten fonamentalment totes les regles del joc que ha marcat la
Patronal, la Monarquia i els seus polítics. És clar que hi ha alguns
pocs dirigents i bastants més afiliats, afiliades i votants d’IU que no
estan d’acord ambla posició del Meyer de marres.

Pel fet
de ser una candidatura que es presentava denunciant la llei de partits,
no consideres que era previsible que s’iniciés el procés d’anul·lació?

El
tema no era la denúncia de la Llei de partits, que també la fan
Esquerra Anticapitalista (EA) i el PCPE, sinó que, en el fons, tenir
simpaties per l’esquerra abertzale podia comportar això. Però el cas,
per mi, no és si aquesta persona o aquella havien estat a una
manifestació o havien signat un manifest de suport a l’Arnaldo Otegui.
Per què, en tot cas, que t’anul·lin per això és, com a mínim, una
simple excusa ridícula. El problema de fons és el que reflexa un acudit
que diu: “L’Audiència Nacional es pensa que ETA és Deu. Per què? Doncs
perquè, segons Garzón, Grande Marlaska i la resta de col·legues, ETA,
igual que Deu, és a tot arreu”. D’aquesta manera, cada cop que es
presenti algú que molesti de veritat, doncs diuen que és part d’ETA i
se’l treuen del mig. Si no il·legalitzen EA i al PCPE és perquè, ens
agradi o no, no representen un problema polític per l’Estat perquè,
segurament, no aconseguiran cap eurodiputat.

Però no era
arriscat posar-hi persones que havien estat en llistes d’ANV o que
havien donat suport públicament a l’esquerra abertzale?
Si
entréssim a acceptar el seu joc d’acotar el cap i apartar-nos dels que
ells diuen que estan “contaminats o contaminades”, doncs ja podem
plegar. Aquesta situació recorda la caça de bruixes del govern
nord-americà contra els “comunistes”. Tan sols per declarar-te
comunista ja podies engruixir les llistes negres i menjar te tota la
repressió. En els moments difícils és quan realment cal la solidaritat.
A més, com ja he comentat anteriorment, ens il·legalitzen perquè
suposen que podríem treure un bon resultat per les simpaties que
podríem despertar entre els milers de catalans, castellans, bascos,
andalusos, castellans o gallecs que no volen ser part d’aquesta Espanya
imposada.

En veure que s’havia iniciat el procés per
prohibir que II concorri a les eleccions, vas considerar que havia
estat erroni donar suport?

A la vida prens decisions sabent
que poden portar-te problemes personals perquè creus que són coses que
s’han de fer, i punt.  Durant la vaga d’autobusos de l’any passat,
molts companys ens la vam jugar i vam decidir que anàvem fins al final,
passés el que passés, i crec que ningú se n’ha penedit. Aquells moments
de tensió, d’alegria, de repressió i de companyerisme, ja no ens els
traurà ningú. En el cas de la candidatura, ara mateix faig la conya amb
els companys de feina que la part positiva és que, si finalment ens
il·legalitzen, no podré tornar a estar a cap llista electoral perquè
estaré “contaminat”, cosa que em deixarà més temps per fer altres coses
(riu). O sigui que està tot bé, veurem com acaba tota la història…

El
Parlament Europeu és una de les institucions més allunyades de la
ciutadania. Per què consideres que pot ser útil aconseguir-hi un
diputat?

Pel que m’han dit cada eurodiputat guanya 10.000
euros al mes, o sigui que imagina’t com d’allunyats estan aquests
polítics de la gent treballadora. Poder estar allà dintre només
serviria per crear-los problemes interns, treure informació sobre com
es gasten els diners públics, fer arribar aquesta informació a la gent
i poder dir-los a la cara que són uns pocavergonyes. Potser no és molt,
però seria un plaer fer-ho. Com a mínim els trencaríem la bombolla en
la que viuen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!