Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

29 de juliol de 2014
0 comentaris

‘Über das Deutsche’ (sobre l’alemany)

In meiner Serie über die verschiedenen Sprachen der Welt, höre ich heute in Deutsch, aus mehreren Gründen eine dieser Sprachen beherrschen würde: weil man durch halb Europa zu reisen, weil es eine der großen Sprachen der Kultur wissenschaftlichen und humanistischen denn ich halte mich für einen freund von Deutschland.

Leider ist mein Wissen über die Sprache von Goethe sind minimal, ohne Erwartung, in der Lage, die Bedingungen zu studieren. Wenn ich neun Leben wie Katzen, das verspreche ich, um es in der zweiten Lebens zu machen. Geschrieben wird. In der Tat habe ich gelernt, die Grundlagen der deutschen, als ich ein Sommercamp in Köln wird bald vierzig Jahre. Ich habe gelernt (eins, zwei …) zählen, und ich weiß, wie man die bon dia zu unterscheiden ausziehen (guten morgen) von bon dia bei der Eingabe einen Platz (guten tag). Abenddämmerung Sache, natürlich.

Allerdings habe ich immer ein besonderes Interesse an dieser Sprache gezeigt und indirekt auch das Land, wo es gesprochen wird. In der Tat in diesen Tagen ist nicht frei, um Deutsch zu sprechen. Gestern wurde nur 100 Jahre nach Beginn des Ersten Weltkrieges und TV3 kam nichts, aber frage mich, wer der Hauptschuldige des Konflikts war. Es erschien ein englischer Historiker, wie informiert und denke ein wenig manichäische Mehrheit sagte, Deutschland sei in erster Linie für diese massaker verantwortlich. Im Gegensatz dazu sprach über die ehemalige Korrespondent Martí Anglada, die sagen, dass die Verlierer sind immer als schuldig aller Übel kam.

Anglada ist ein großer Kenner der mitteleuropäischen Land, und es in dem Buch reflektiert wird lese ich diesen Urlaub (La via alemanya. Viatge per les terres luteranes de la conca de l’Elba). Mischung kritik, Reiseführer und Tagebuch, Kreuze Anglada die Elbe (Leipzig, Dresden …), der als Symbol für mehr Charakterzüge des deutschen Volkes, Höflichkeit, Ordnung, Fleiß Der Geschmack für Kultur, Trauma-Bewältigung …

Es wäre überflüssig in dieser Tugenden nun gespiegelt werden (die Daumen drücken) sind wir nah an den Aufbau eines neuen Staates.

[Traducció al català]

En la meva sèrie sobre diferents llengües del món, m’aturo avui en l’alemany, una d’aquelles llengües que m’agradaria dominar per vàries raons: perquè et permet viatjar per mitja Europa, perquè representa una de les grans llengües de cultura, tant científica com humanística i perquè em considero un germanòfil.

Malauradament els meus coneixements de la llengua de Goethe són mínims, sense expectatives de poder-lo estudiar en condicions. Si tinc set vides, com els gats, prometo fer-ho a la segona vida. Escrit queda. De fet, les beceroles d’alemany les vaig aprendre quan un estiu vaig anar de campaments a Colònia aviat farà quaranta anys. Vaig saber comptar (eins, zwei…) i vaig saber distingir el “bon dia” al llevar-se (guten morgen) del “bon dia” a l’entrar en un lloc (guten tag). Poqueta cosa, clar.

Tot i això, sempre he mostrat un notable interès per aquesta llengua i, de retruc, el país on més es parla. De fet no és gratuït parlar aquests dies d’Alemanya. Ahir mateix va fer cent anys justos de l’inici de la Primera Guerra Mundial i a TV3 no se li va ocórrer altra cosa que preguntar-se qui va ser el principal culpable del conflicte. Va aparèixer un historiador anglès que, com pensa una majoria poc informada i maniquea, va dir que Alemanya era el principal responsable d’aquella carniceria. Per contrast, va parlar també l’antic corresponsal Martí Anglada, que va venir a dir que els perdedors sempre són considerats els culpables de tots els mals.

Anglada és un molt bon coneixedor del país centre-europeu i ho ha reflectit en el llibre que m’estic llegint aquestes vacances (La via alemanya. Viatge per les terres luteranes de la conca de l’Elba). Barreja d’assaig, guia de viatges i diari personal, Anglada recorre la conca de l’Elba (Leipzig, Dresden…), la que simbolitza més els trets del caràcter del poble alemany, el civisme, l’ordre, la laboriositat, el gust per la cultura, la superació dels traumes…

No seria sobrer emmirallar-se en aquestes virtuts ara que (creuem els dits) estem a prop de construir un nou estat.

[Versió de Google Traductor; imatge: www.uab.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!