El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

2 de març de 2014
0 comentaris

Calumnieu, calumnieu, que alguna cosa quedarà

Llegiu aquest fragment d’un article aparegut al diari  La Razón el 17 de febrer proppassat: “En palabras de Araceli Oñate, directora general del Instituto de Innovación Educativa y Desarrollo Directivo y experta en acoso escolar, las razones que explican el alto grado de inasistencia son «múltiples»: el fracaso escolar, el alto grado de repetidores, el nivel socioeconómico, etc. Sin embargo, en Cataluña «cuentan con un problema añadido» que podría estar provocando estas ausencias: la lengua vehicular. «Los niños de familias castellanoparlantes se sienten señalados al no tener ese nivel de competencia lingüística», añade Oñate. En su opinión, los menores «están siendo utilizados como escudos frente a batallas ideológicas», lo que no deja de ser un tipo de «mobbing» escolar. Así, opina que muchos menores se sienten frustrados, porque «lo que primero buscan en el colegio es contar con su grupo de amigos, y después, el rendimiento». Hay que apuntar que sólo en el ya mencionado caso de Turquía se supera el porcentaje del absentismo catalán, «empatado» en ausencias con Italia”.

Tot plegat, com sempre, contra Catalunya i el català tot s’hi val, d’aquí el títol de l’apunt, encara que aquest cop les dades que va donar el Ministerio de Educación corresponien, com després es va publicar, a Itàlia. El Ministeri havia donat per a Catalunya i per al País Basc (les dues primeres del rànquing d’absentisme) dades d’altres llocs. Podeu consultar l’article adjunt…

 

I el que encara és més sorprenent: les dades (qualsevol persona que sàpiga una mica de la situació de l’ensenyament en els nostres entorns ja podia veure que eren molt estranyes: un 4% dels estudiants de secundària de les Balears havien faltat injustificadament a classe,, mentre que a Catalunya la xifra era d’un 48%)  no van ser immediatament desmentides pel Ministeri d’Educació. Va haver de ser el Govern de la Generalitat el que va haver-se de defensar… Casualitat, crec que no…
Em consta, a més, que el Ministerio de Educación es va sentir molest perquè Catalunya es va anticipar (després de la setmana de silenci ministerial). Per llogar-hi cadires!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!