Na Petra és una dóna molt valenta. Ara na Petra ha d’afrontar un càncer i l’altre dia es va acomiadar dels seus alumnes explicant-los el motiu pel qual deixaria de fer-los classe. També amb una gran serenitat ens ho va contar als companys. Avui he rebut una carta que m’ha commogut profundament i m’ha posat pell de gallina. Visc uns dies d’emocions intenses, però molt intenses. Ja fa temps que Bauzá ha perdut la guerra contra els mestres. Amb la seva irresponsabilitat i bogeria ha acabant creant entre els docents uns lligams personals, humans i afectius que són indestructibles.
Petra, t’estim. Ànims i coratge que tu pots!
Jaume
Benvolgut Jaume,
m’envies ànims i em dius que sóc valenta. Valenta? Valenta jo! No, jo no sóc valenta. De fet tenc por, molta, i també tenc ràbia i estic enfadada, molt enfadada.
Estic enfadada amb el meu destí que em fa repetir un camí que ja he recorregut . Que m’obliga a examinar-me del que ja he aprovat. I també estic enfadada, més enfadada encara, amb aquells que han decidit que poden cremar l’herència dels meus avantpassats. Qui s’han cregut que són?
Crec que aquesta gent no té padrins ni arrels. On són els seus records d’infantesa? Que no en tenen? Que no poden entendre que la meva mare terra m’acarona amb les seves dolces paraules? Que no poden entendre que jo PENS, VISC I ESTIM en català! Que no poden entendre que jo estim la meva tasca docent… Que jo practico la docència decent. D’on els surt tanta dolentia?
Saben ells què és formar persones i no simples estudiants? Dotar-los de les eines necessàries per lluitar contra les tempestes d’aquesta vida i dels lladres i de les paparres i dels genocides. Saben ells què és formar persones responsables i respectuoses amb els altres i amb les altres cultures? Quins mestres han tengut? Pobrets! Han perdut les formes i les maneres. Han perdut els valors i els principis! Han perdut la capacitat d’escoltar, de dialogar! Ja no coneixen els colors… no saben distingir el verd del blau (hi ha molts de colors a l’arc de Sant Martí). Ni comptar (en arribar a mil es perden)… Que no recorden el que els varen ensenyar els seus mestres quan eren petits? Quina vergonya que deuen sentir (tantes hores com dediquen els mestres als seus infantons). O no varen anar a classe el dia que explicaven aquestes coses? De quin color veuen ells les lletugues?
I clar, com poden saber què signifiquen paraules com justícia i dignitat!
Em cauen les llàgrimes!
Lluitam tots dos contra unes cèl·lules malignes, descontrolades… La meva lluita és contra les que volen vèncer el meu cos, la teva contra les que volen vèncer el meu poble. Jo ja n’he passat un pic i tornaré a fer-ho. Això no vol dir que no tingui por, en tenc i molta! Tenc por; els que m’estimen m’han encomanat que lluiti contra la meva malaltia. He de fer-ho sola, amb tot el seu suport i ànims i estima, és clar, però al cap i a la fi la batalla és meva.
I tinc por, també per tu, perquè tens tot el nostre suport i ànims i estima, és clar, però al cap i a la fi aquesta batalla, aquesta partida, és només cosa teva.
Ara no puc lluitar al teu costat i t’he de deixar encomanada la tasca de lluitar per mi: No defalleixis!
Tranquil, però, hi ha moltes més batalles iniciades. A l’enemic, els nostres amics, no el deixaran prosperar. Recorda que moltes puces maten un ca!
I per tots aquells que no entenen la teva batalla, per tots aquells que no entenen la teva gesta i que personalitzen i que confonen fets i persones, per tots aquells no et preocupis! Algun dia veuran la llum.
El cor em feia mal de tant d’amor i ànims com he / hem rebut i necessitava compartir-ho amb tu.
Ànims, Jaume.
Acab de llegir les vostres cartes i no fan més que animar-me a fer-me més valenta. No sé que puc afegir, el meu cor està trist, les coses en aquest moment son injustes, sense sentit. Però seguir l’exemple de fortalesa, voluntat, responsabilitat i de força interior que donau fa que qualsevol ànima sensible es commogui.
Només faig que pensar i donar voltes de com podria arribar a xerrar amb en Bauzá i commoure la seva insensibilitat, la meva il.lusió seria poder-ho aconseguir, per tu Jaume i per tots nosaltres.
Com a Mare de Maria Coloma i Joan Fiol no tenc més que paraules d’agraïment pel que vareu fer per ells. Els dos són dues persones de grans valors humans que també lluiten i estan preparant-se el cami de la vida amb els valors de la responsabilitat i en la defensa de les nostres arrels. Moltes gràcies. Molts d’ànims, molta força.
Em sent orgullós de compartir amb tu, encara que no et conegui, l’amistat i l’admiració per en Jaume.
Una abraçada des de Manacor.