Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

4 de juny de 2014
2 comentaris

Joan Carles o Juan Carlos?

Acabo la meva trilogia sobre el traspàs de funcions a la corona espanyola. Déu n’hi do el que n’he parlat i, sobretot el que n’han parlat els altres, tenint en compte que és un tema que als catalans no ens hauria de fer perdre gaire temps. Però no hi ha res a fer: com sempre, hem mossegat l’ham i tothom es dedica aquests dies a debatre el futur constitucional d’un estat que ben aviat serà el nostre veí (si de veritat ens ho creiem això, és clar).

Bé, l’apunt d’avui és més aviat de caire lingüístic i ja n’he fet esment en anteriors ocasions. Discrepo obertament del criteri adoptat per Vilaweb en el sentit de no traduir els noms de l’actual i el futur rei d’Espanya. Ens ho explica avui el cap d’estil del digital i basa la seva decisió en què, consultada la Wikipèdia, la gran majoria de llengües, parentes o no de la nostra, tampoc tradueixen Juan Carlos ni Felipe. El trobo un argument bastant pobre, agafat pels pèls. Una ràpida ullada a altres sobirans i altres llengües ens dóna moltes sorpreses. Per cert, la versió catalana empra Joan Carles. Glups.

Posats a consultar altres fonts, potser hagués estat útil tenir en compte que els llibres d’estil introdueixen aquesta salvedat en la no traducció de noms propis, almenys dels que jo disposo: El Periódico (p. 34) i El País (p. 72). El de Vilaweb hauria de ser coherent amb el que ara defensa però, lluny d’això, deixa molts dubtes perquè només es refereix a l’ortografia dels noms propis no catalans (p. 59), però no pas a la llengua; sí que esmenta la Gran Enciclopèdia Catalana com a inventari de noms propis a tenir en compte, obra que, naturalment, també fixa la forma catalanitzada de reis i papes (vol. 1, p. 30).

Sospito que aquesta presa de posició, que grinyola bastant, no té motivacions lingüístiques sinó ideològiques. Si és així no hi tinc res a dir, sempre que es reconegui, però no es fa. Un altre tema de debat seria la utilitat real de seguir aquest camí però ja he dit de bon començament que des de Catalunya estant no hauríem de perdre massa minuts en la qüestió. Teló, doncs.

  1. El ciutadà Juan Carlos de Borbón s’anomena Juan Carlos, com aquell que es diu Josep-Lluís aquí i a la Xina Popular. El rei Joan Carles es diu Joan Carles perquè la norma inveterada vol que els noms de reis i papes es tradueixin a la llengua en què es parla o s’escriu: Joan Pau II, Alfons XIII, Balduí, Jordi VI…
  2. No voler traduir noms de sobirans estrangers és una bestiesa: que provin d’escriure en un text en català “Louis XIV”, “Henry VIII” o “Wilhelm II” i veuran quin ridícul estan fent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!