Bé, l’apunt d’avui és més aviat de caire lingüístic i ja n’he fet esment en anteriors ocasions. Discrepo obertament del criteri adoptat per Vilaweb en el sentit de no traduir els noms de l’actual i el futur rei d’Espanya. Ens ho explica avui el cap d’estil del digital i basa la seva decisió en què, consultada la Wikipèdia, la gran majoria de llengües, parentes o no de la nostra, tampoc tradueixen Juan Carlos ni Felipe. El trobo un argument bastant pobre, agafat pels pèls. Una ràpida ullada a altres sobirans i altres llengües ens dóna moltes sorpreses. Per cert, la versió catalana empra Joan Carles. Glups.
Posats a consultar altres fonts, potser hagués estat útil tenir en compte que els llibres d’estil introdueixen aquesta salvedat en la no traducció de noms propis, almenys dels que jo disposo: El Periódico (p. 34) i El País (p. 72). El de Vilaweb hauria de ser coherent amb el que ara defensa però, lluny d’això, deixa molts dubtes perquè només es refereix a l’ortografia dels noms propis no catalans (p. 59), però no pas a la llengua; sí que esmenta la Gran Enciclopèdia Catalana com a inventari de noms propis a tenir en compte, obra que, naturalment, també fixa la forma catalanitzada de reis i papes (vol. 1, p. 30).
Sospito que aquesta presa de posició, que grinyola bastant, no té motivacions lingüístiques sinó ideològiques. Si és així no hi tinc res a dir, sempre que es reconegui, però no es fa. Un altre tema de debat seria la utilitat real de seguir aquest camí però ja he dit de bon començament que des de Catalunya estant no hauríem de perdre massa minuts en la qüestió. Teló, doncs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!