Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

18 de maig de 2014
0 comentaris

El vell continent (4: molts són els cridats)

A l’equador de la campanya electoral (inevitable tòpic dels mitjans de comunicació) sembla arribat el moment de fer una primera jornada de reflexió, prèvia a l’oficial, aquella que no serveix per res des que la xarxa funciona a tot gas i et permet seguir rebent inputs propagandistes de les formacions més variades.

Formacions més variades, efectivament. Si hi ha unes eleccions en què el ciutadà disposa d’una oferta més complerta i acolorida aquestes són les europees. Sobiranistes i addictes a la meseta, esquerres i dretes, grans i petits, fatxes, alternatius, amics dels animalets, els de la falç i el martell de tota la vida, verds (que també comencen a ser de tota la vida)… trieu i remeneu en el gran mercat comú dels comicis per representar-nos al Parlament de la Unió Europea (que abans també en dèiem “mercat comú”, precisament). 

Bé, doncs, davant la pluja de propostes convé fer un filtre i començar a descartar abans de decidir-se. Abans que res, fora llistes fantasma, fora friquis i fora desconeguts. Després, llençar a la paperera del menyspreu altres candidatures que sí són, i molt, conegudes: el PP farcit de polítics sobre-cogedores i Cañetes intel·lectualment superiors (sic); C’s i Upyd, amb lemes intercanviables sobre la unión; i aquesta cosa amb nom de diccionari que preconitza más España y menos autonomías, un programa que, fil per randa, ja està seguint de fa temps el primer dels partits esmentats.

Una altra possibilitat que no em prendrà ni trenta segons descartar és el PSOE (el PSC vull dir), sobretot després de contemplar l’anunci televisiu en què el seu primer candidat, un producte de l’aparatchik de nom Javi López, mentre escolta palplantat i esmaperdut les ordres de retallada de Merkel i companyia, ens demana que, atenció, reaccionem. M’imagino que no vol dir que ens tornem reaccionaris…

I queden altres tres opcions a descartar. Són tres llistes que contemplo amb simpatia, però prou allunyades (ideològicament o territorialment) com perquè passin el filtre: són la liderada per Bildu (amb germans bascos, gallecs i canaris), Podemos (refrescant experiment amb possibilitats d’èxit, segons les enquestes) i Primavera Europea (liderada per Compromís, però on hi trobo a faltar referents del Principat).

Bé, ja només queden tres paperetes a considerar. No és cap casualitat que siguin les tres que defensen la consulta del 9 de novembre. Una d’elles serà la que introduiré a la urna diumenge que ve.

[Imatge: Jordi Sebastià, cap de llista de Primavera Europea; foto Vikipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!