El teatre de la quotidinitat mostra, generalment, una absoluta absència de sentit de l’humor: tendeix al drama
Publicat el 22 d'octubre de 2005 per giusepe
Però hi ha alguns actors, poquets, que tendeixen a veure-ho tot des d’un punt de vista subtilment còmic, a través d’una ironia que els permet copsar les coses amb molta més claredat a pesar de col.locar-se sempre en situacions que només són extremes per la seva extrema (i aparent) banalitat.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Ja sé que no parles d’això, Josep, però m’ha caigut a les mans, amb un retard de tres anys, un llibre editat per Proa amb textos de David Plana (Paradís oblidat), Dani Salgado (El Clavicèmbal) i Neil Labute (Excés). Esplèndids tots tres, de debò.
De vegades no és el mateix el coll que el muscle. La ironia i el sentit del l’humor pot ser bo quant és fa per l’enteniment i dolent quant és fa simplent per confondre o fotre.