Aurora de la mort

AURORA DE LA MORT

No tinc memòria d’albes, arcàngel de la neu,
se m’esborra la sang, m’inunda un lleu
destí de somnis tèrbols i un trèmul vent m’esguarda.
I duc un estendard fet de basarda,
on senyoreja, amb glòria estranya i mig velada,
la mort, com un falcó d’aspra volada.

Albert Manent (1930-2014): Hoste del vent

[Imatge: lletra.uoc.edu]

Un pensament a “Aurora de la mort

Respon a Narcís Llauger i Dalmau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *